Greus incidents a Wembley abans de la final

Un duel de dues seleccions clàssiques europees, però també un duel d'urgències per guanyar l'Eurocopa. Si l'Argentina necessitava un títol després de 28 anys sense aixecar-ne cap, els anglesos en porten 55 sense tiromfar en una competició de seleccions de futbol. El 1966 Bobby  Moore va aixecar la Copa del Món en un Mundial disputat a Anglaterra. Més de mig segle més tard, la selecció dels tres lleons busca fer el mateix a Wembley i l'eufòria s'ha desfermat als carrers de Londres abans de la final.

Incidents previs al partit

L'eufòria anglesa s'ha convertit en imatges de violència i borratxera en els carrers de Londres. Desenes d'aficionats han intentat accedir a Wembley per la força sense tenir entrades pel partit.

Hores de cua per entrar a un Pub

La final de l'Eurocopa ha despertat l'eufòria dels anglesos que veuen la seva gran oportunitat de tornar a aixecar un títol 55 anys després. Centenars d'aficionats porten hores fent cua per poder entrar a un pub a veure el partit.

Leicester Square s'ha transformat en una "fan zone" improvisada on els aficionats es dediquen a llançar objectes. 

Un favoritisme trampa

Anglaterra parteix com a teòrica favorita per jugar la final a casa. Tot i ser una Eurocopa multiseu, els anglesos només han jugat un partit fora del seu país, a Roma. Els focus estan posats sobre la selecció de Southgate, fins al punt que la reina d'Anglaterra ha desitjat sort als jugadors abans de la final. Els anglesos tenen una selecció jove amb un talent extraordinari per marcar les diferències en els propers anys, però aquesta joventut mesclada amb la pressió de guanyar a casa després de tan de temps poden ser un hàndicap per als de Southgate.

Kane és l'estrella absoluta d'una selecció amb el talent jove de jugadors com Mason Mount, Phil Foden, Jack Graelish i Jadon Sancho. Rice, Stones i Maguire han donat més seguretat defensiva i el moment de forma de Sterling dona optimisme a una afició anglesa que espera amb eufòria el partit.

Davant, una Itàlia que llueix quatre estrelles a l'escut dels quatre Mundials que ha guanyat (1934,1938,1982, 2006), però que va tocar fons fa cinc anys. El 2018 l'"azzurra" no va ser capaç de classificar-se per a la fase final del Mundial de Rússia, feia 60 anys que no faltava a la cita.

Una Itàlia emmascarada amb bon joc

L'europeu de joves jugadors com Barella i Chiesa, i d'estrelles consolidades com Jorginho, ha posat a Itàlia l'etiqueta de selecció de bon joc, però com ja va comprovar Espanya no necessiten tenir la pilota per fer mal. El canvi al futbol italià és palpable, però també tenen l'esperit competitiu per fer mal al rival de la manera que sigui. Els veterans Chiellini (36) i Bonucci (34) lideren l'equip en defensa i el trident Jorginho - Verratti - Barella sembla intocable per Mancini.