Barça de bàsquet: l'anàlisi d'una crisi que no s'atura

El Barça duu tres derrotes consecutives a l'Eurolliga  -la darrera, molt dolorosa, davant del Madrid al Palau- i ja ha baixat fins a la setena posició. En l'ACB va perdre a Manresa amb claredat i també ocupa la setena posició, amb el perill que això comporta de perdre la plaça per a la Copa. Analitzem breument les causes d'aquesta evident crisi de resultats.

• Les lesions són importants. La baixa de Laprovittola -una assegurança des de la línia de tres- i Metu han fet mal. Si a això li afegim que es fitxa d'urgència el brasiler Netu i al cap de no res ja és baixa per un mes convindrem que, com diu Peñarroya, "estem de pega".
   
• L'Eurolliga passa factura. Això és molt evident: cada any és més competitiva i tots els partits són a vida o mort. Si a això hi afegim que l'ACB és el campionat "domèstic" més potent d'Europa entendrem les dificultats que tenen Baskònia, Madrid i Barça per tenir una bona regularitat. Però, tot i això, no és justificable que l'equip no competeixi a Manresa -un equip modest, no ho oblidem- i arribi a perdre per 21 punts. Hi ha lesionats, és cert, però quan tens una plantilla farcida de jugadors internacionals amb una enorme projecció potser caldria demanar-los una mica més. Demanar-los, com a mínim, competir.

• Jasikevicius. L'entrenador lituà era un corcó, és veritat. Però era un corcó que garantia títols, ser a la Final a 4 de l'Eurolliga cada temporada, i deixar-s'hi la pell, en tots els partits -ai de qui no ho fes!-. Una dada, només: d'ençà que no hi és, onze enfrontaments amb el Madrid, nou derrotes. Una dada impensable amb Saras a la banqueta.
   
• Això no s'atura. Aquest dimarts, partit a la pista del campió, el Panathinaikos, i dijous espera el Maccabi de Jokubaitis -més d'un el deu enyorar-. Es pot perdre, esclar, però el mínim que es pot demanar al Barça és que competeixi. Ser jugador d'aquest club hauria de pesar, i molt.