Bartomeu recorre el delicte de suborn: si Rubiales no era funcionari, Negreira tampoc

L'expresident del Barça Josep Maria Bartomeu ha recorregut contra la interlocutòria en què el jutge que investiga el cas Negreira atribueix a tots els investigats un presumpte delicte de suborn, un delicte que cometen els funcionaris públics quan reben pagaments d'un particular.

Un dels arguments és que si l'expresident de la RFEF Luis Rubiales no va poder ser cessat pel govern espanyol perquè dirigia una entitat privada, tampoc no era funcionari el vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA).

Per justificar aquest presumpte delicte, el jutge va argumentar que la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), de la qual form part el comitè arbitral, "té a efectes penals la condició d'entitat juridicopública" i, per tant, que els seus directius, com ho era José María Enríquez Negreira, han de ser considerats funcionaris a efectes penals, cosa que la defensa de Bartomeu contradiu en el recurs.

Bartomeu considera que la RFEF "és una entitat privada que no forma part del sector públic", i, per tant, el delicte de suborn no és aplicable ni a la Federació ni al Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA).

Segons l'expresident, aquest canvi es deu al nul resultat de la investigació destinada a demostrar que algun àrbitre va ser influenciat per Negreira gràcies als pagaments del Barça, que segons la instrucció van arribar als 7,5 milions d'euros entre el 2001 i el 2018.