Bartomeu, un mandat ple d'ombres

Després de la dimissió de Sandro Rosell, el 23 de gener del 2014 Josep Maria Bartomeu agafava el seu relleu i es convertia en el quarantè president del club. I aquest era el seu missatge:

"Seguirem treballant i apostant per aquells valors que ens han guiat durant aquests anys. I ho farem amb la màxima il·lusió".

Cincs anys després, a nivell esportiu, el seu mandat es tanca amb un bon balanç quant a títols. Pel que fa al futbol, serà el segon president, darrere de Josep Lluís Núñez, amb millor palmarès, amb un total de 13 trofeus. Precisament, el triplet aconseguit l'estiu del 2015 va donar pas al seu triomf còmode i contundent a les eleccions, que van validar la seva continuïtat a la presidència. Unes estadístiques de títols notables, però plenes d'esquerdes en la gestió.

Els seus cinc anys de màxim dirigent són exactament el mateix nombre de responsables esportius que ha tingut: Zubizarreta, Robert, Pep Segura, Éric Abidal i Ramon Planes. I això dona una mitjana d'un secretari tècnic per temporada, amb un total de 4 entrenadors: Luis Enrique, Valverde, Setién i Koeman. El primer va plegar ell mateix, el segon va ser destituït sorprenentment aquest mes de gener, el tercer també va ser cessat pels mals resultats en acabar la temporada i la seva última aposta va ser la de Ronald Koeman.

"Jo penso que això estava escrit. Ja estava escrit des de fa molt de temps que algun dia en Ronald Koeman entrenaria el primer equip del Barça, i ara ha arribat el moment."

 Una política esportiva també marcada per fitxatges astronòmics, de moment, sense un rendiment que justifiqui l'alt preu pagat. Dembélé, Coutinho i Griezmann són 3 jugadors pels quals el club va invertir només en traspassos 350 milions d'euros, variables a banda, i el seu balanç ha estat deficient. Cap dels 3 ha marcat, fins ara, les diferències que s'esperaven.

I precisament va ser un fitxatge, en aquest cas fet quan ell era vicepresident del club, el que més maldecaps ha portat a la seva gestió. El front judicial obert pel cas Neymar va acabar en condemna fiscal al club per dos delictes, fet inèdit a la història de l'entitat, i el pagament d'una multa de 5,5 milions d'euros. Amb aquesta acceptació de culpa s'exonerava la responsabilitat del mateix Bartomeu i de Sandro Rosell.

  "Una culpabilitat pel fet que el 2011 i el 2013 hi havia aspectes fiscals en els quals el club s'havia equivocat. Ja ho vam dir en el seu moment, ho vam acceptar."

  Un capítol, el de Neymar, encara obert i pendent d'una altra demanda per part de DIS, un dels antics propietaris dels drets del jugador. En l'àmbit judicial, un altre cas pendent d'evolució i que ha arrossegat molta polèmica ha estat l'anomenat "Barçagate", en el qual s'acusava el club d'haver contractat l'empresa I3 Ventures per controlar les xarxes socials i, presumptament, atacar jugadors de la plantilla i combatre opinions contràries a la junta, un fet que el club sempre ha negat. El conflicte va provocar la dimissió de sis directius la temporada passada.

Una crisi institucional que va anar a més i que, combinada amb els fracassos esportius de la campanya passada i la possibilitat que Messi deixés el club, va donar peu a la presentació d'una moció de censura per part de Jordi Farré. L'èxit en la recollida de signatures i posterior validació ha portat a la dimissió de Josep Maria Bartomeu. El seu cicle al club es tanca sense resoldre el seu projecte més ambiciós: l'Espai Barça. El futur del Camp Nou ja serà responsabilitat del nou president.