Blanca Fernández Ochoa, un final dramàtic per a la millor esquiadora espanyola de tots els temps
Va ser la primera i única esportista amb una medalla en uns Jocs Olímpics d'hivern
Quan Paco Fernández Ochoa es va proclamar campió olímpic a Sapporo 72, Blanca només tenia vuit anys i ja s'havia iniciat en el món de l'esquí, però no li agradava gaire ni el fred ni la pujada a les pistes. Els seus cognoms van fer de l'esquí una manera de viure i la van predestinar a convertir-se en una campiona, amb un germà que li va obrir les portes amb qui se la va comparar molt.
Gràcies a Paco, el talent de Blanca en disciplines tan tècniques com l'eslàlom i el gegant va esclatar i li va obrir les portes a l'esquí femení. Va estar entre les millors, va guanyar 4 proves de la copa del món entre el 85 i el 1991. Va participar en quatre Jocs Olímpics. En el gegant de Calgary 88 va caure quan marcava el millor temps de les dues mànegues. L'error la va afectar i va arribar a anunciar la seva retirada.
Va continuar, però el fantasma de Calgary la va acompanyar fins a la mateixa meta d'Albertville, on es va penjar la primera i única medalla femenina en uns Jocs d'hivern.
Cap altra dona ha arribat al seu nivell entre els Pirineus i Sierra Nevada. Blanca ha mort a la mateixa edat que Paco, 56 anys; deixa dos fills, David i Olivia, que aspira a ser olímpica a Tòquio 2020 amb la selecció de rugbi.
