Bruna Vilamala posa fi al calvari: "Sovint tens por de no estar al nivell d'abans"
389 dies esperant tornar a sentir-se futbolista. El moment va arribar, per fi, el 20 de novembre, en el partit entre el Barça i l'Alabès. El Johan Cruyff va rebre Bruna Vilamala amb una forta ovació després de tretze mesos de calvari.
"Vaig pensar en la meva família, en les companyes que m'havien donat suport, en tots els fisios i metges que m'havien ajudat. Vaig gaudir-ho, però també vaig patir. Em vaig cansar molt. Anava boja perquè ho volia córrer tot, arribar a tot. Vaig pensar: 'El pròxim dia, menys; que vint minuts se m'han fet eterns'."
En vint minuts, després de substituir Clàudia Pina, va tenir temps de sobres per fer una assistència de gol a Geyse... i de rebre l'homenatge improvisat de les companyes. Bruna somriu i desvela qui va enredar-les a totes.
"Va ser idea de l'Ana (Crnogorcevic). Em va dir que em mantejarien. Li vaig dir que no calia. Aquests moments em fan molta vergonya. Però em vaig sentir la persona més especial del món, la més feliç. Ara li agraeixo perquè aquella foto, per mi, és inoblidable. Ara li dono les gràcies després de l'embarcada que em va fer."
Volant pels aires deixava enrere la pitjor lesió que pot tenir una futbolista: trencament del lligament encreuat anterior del genoll. La davantera de Borgonyà s'havia trencat en un amistós amb la selecció espanyola sub-23, a Portugal. Era el 25 d'octubre del 2021.
La por a no recuperar el nivell
"Va ser molt dur. Són mesos en què deixes de tenir el futbol, que és la teva vida. El meu esport no és estar-me dues hores al gimnàs. La confiança i l'estat mental és el més dur d'aquesta lesió. Tens por de moltes coses. Sovint tenia la sensació que tenia moltes ganes de tornar, però també s'igualava amb la por de tornar i no estar al nivell d'abans. Potser no m'hi volen o ho he de deixar. Tot això ho penses."
Ella va ser la primera a caure. Després els tocaria a Jana Fernández, Cata Coll i la capitana, Alèxia. "Em va costar molt acceptar les seves lesions", admet Bruna Vilamala en una entrevista a TV3.
"Quan li passa a algú que t'importa, és un cop molt dur. A la Jana li deia: 'Em costa parlar amb tu perquè sé per on passaràs i no vull que ho passis'. Quan una tenia un dia bo, intentava encomanar-ho a les altres."
Bruna, durant l'entrevista amb TV3
Després d'ella, Jana, Cata i Alèxia
"Sé perfectament que, quan tornin Jana, Cata i Alèxia, estaran al nivell d'abans. Poter no just tornin, però sí en un període relativament curt. Seguim sent les mateixes jugadores que érem abans. Crec que portem un talent dins que no es perd en un any o dos."
Després d'un 2022 per oblidar, les prioritats de Bruna Vilamala estan clares per a l'any que ve: sentir-se novament futbolista i arrodonir el curs amb la segona Champions del Barça.