Carme Coma, mascota de l'Espanyol, dona la cara: "No volia diners, només justícia"
La víctima de l'abús sexual comès per Hugo Mallo explica la seva versió un dia després de la sentència contra l'exjugador del Celta
El 24 d'abril del 2019, fa més de cinc anys, Carme Coma va viure un dels pitjors moments de la seva vida. En aquell moment, Coma estava exercint de mascota de l'Espanyol a l'estadi de Cornellà-el Prat en la prèvia del partit contra el Celta. Una feina "molt agraïda", segons la protagonista, que va esdevenir un malson per culpa d'Hugo Mallo.
I és que l'excapità de l'equip gallec va aprofitar el moment protocol·lari de salutació entre jugadors per abusar-ne sexualment. "Em vaig sentir vulnerable, amb por i molta inseguretat", explica Coma, que ha sortit de l'anonimat després de conèixer-se la sentència contra Hugo Mallo. Ho ha fet en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", de Ricard Ustrell.
"Dono la cara perquè crec que és el que he de fer. No m'he d'amagar i per bé o per malament estic en una situació mediàtica i ho he d'aprofitar per ajudar que la societat millori. Ara que tinc una sentència, he volgut dir qui soc i que m'ha passat això de veritat i s'ha de saber."
Carme Coma, blanc-i-blava des de petita, portava una dècada com a mascota de l'Espanyol i mai hauria imaginat una situació com la que es va produir.
"Normalment saludem els jugadors de l'equip contrari i va passar això. Em vaig quedar amb molta vergonya, fastig, indignació... una situació desagradable, que no t'esperes. Amb totes les càmeres i imatges que hi ha, he trigat cinc anys perquè un jutge em doni la raó, imaginat sense imatges."
La víctima de tocaments per part d'Hugo Mallo explica que aquella mateixa nit va escriure als dos clubs per explicar la situació. Coma destaca que l'Espanyol li va fer costat des del principi i li va donar assistència legal, que s'ha mantingut fins al final de la sentència. La mateixa Carme Coma ha volgut deixar clar que no vol cap rendiment econòmic.
"Per donar validesa al meu discurs he de deixar clar que no busco diners ni notorietat, només justícia. Volia que un jutge digués que sí, que això havia passat."