Delfí Geli: "Venim d'un any que no es repetirà mai més, no és just comparar"

Delfí Geli té molt present, tot i que han passat vint-i-vuit anys, el seu debut com a jugador a la Lliga de Campions. Va ser amb l'Atlètic de Madrid, i a més, va ser al Vicente Calderón, contra l'Steaua de Bucarest, l'11 de setembre del 1996. Geli va estar a prop de marcar, però es va més que conformar amb la victòria del seu equip per 4-0.

"És especial i és diferent. La Champions és la competició somiada, inaccessible, a la qual només arriben uns privilegiats. A més, quan jo la vaig jugar només hi anava el campió de cada Lliga i era molt més reduïda. Són moments especials, el que es viu el dia abans i el mateix dia de partit... és diferent i especial."

Geli també va viure una temporada impensada amb el Deportivo Alabès, finalista de la Copa de la UEFA el 2001, però té molt clar que no s'han de fixar objectius a la competició europea més enllà de competir. El Girona vol consolidar-se a la Lliga, perquè aquest és el fonament del projecte del club tant en l'àmbit esportiu com patrimonial. I, davant la inquietud pel començament discret de l'equip al campionat, demana calma.

"No em puc posar al cap dels aficionats, però hem de ser conscients que venim d'un any que no es repetirà mai més. Anar a cada partit sabent que eres millor que el rival i que si feies les coses bé guanyaries, és una sensació molt difícil de tornar a viure. En els últims dos partits, l'equip està jugant a molt bon nivell. Estem tranquils per com veiem que juga i progressa l'equip. Hi ha jugadors que s'han incorporat tard, estem en un procés, amb jugadors que s'han d'adaptar. Flota una mica a l'ambient la comparació amb l'any passat i no és just, crec que ens estem equivocant."

El saltenc creua els dits perquè el primer partit de Champions com a local a la història del Girona sigui un èxit esportiu però també organitzatiu. En aquest sentit, el principal retret dels aficionats és que només puguin ser presents a una cita històrica en nombre de 6.500. No s'ha realitzat cap obra d'envergadura a l'estadi des del primer ascens a Primera, el 2017, més enllà de les adequacions necessàries per a la Champions: ampliació de la zona d'aficionats visitants, construcció d'una flamant sala de premsa i de noves posicions per als periodistes a la tribuna i adequació de diverses dependències interiors.

"Hem d'ordenar les coses. Som un club petit, no som un club històric que acumuli molts anys a Primera i no tenim una afició nombrosa com la d'altres clubs. El Celta, l'últim rival, omple Balaídos amb més de vint mil espectadors cada partit. Per això enteníem que primer calia consolidar l'aspecte esportiu, el que passa és que ningú s'esperava, i crec que no deu haver passat en cap altre club, que al segon any de tornar a Primera ja ens classifiquéssim per a la Champions. Estem fent un creixement en la inversió en propietat que és important, perquè ja tenim patrimoni amb la Ciutat Esportiva. De moment tenim el que ens permetia la normativa urbanística, que és poder adequar les instal·lacions perquè s'hi entrenés el primer equip, i pel que fa a la resta, estem en el procés normal que es requereix per a un canvi d'ús en el sòl. Pel que fa a l'estadi, ja sabíem que la UEFA posaria molts problemes a les grades provisionals, però vam decidir acceptar aquest hàndicap."

Geli no s'ha volgut aventurar a confirmar si uns hipotètics setzens de final es jugarien també a Montilivi ("caldrà veure què ens diu la UEFA, però intentarem continuar jugant a Montilivi si ens ho guanyem al camp"). Una frase es repeteix en tota la família del Girona FC i també surt dels llavis de Delfí Geli: gaudir del moment.