Dika Mem aixeca la veu per reivindicar la secció d'handbol del Barça
Va arribar el 2016, des de París, amb només 18 anys. Al Barça ha crescut personalment i professionalment fins a arribar a convertir-se, per molts, en el millor jugador del món. Li agradaria jugar tota la vida a Barcelona, on se sent molt a gust, però té molt clar que ho farà només si el club aposta per la secció.
"De moment, estic bé aquí i em queden molts anys. Vull seguir, com a mínim fins al final del meu contracte. Entenc perfectament la situació en què estem. Des que soc aquí, sempre he tingut un equip molt competitiu i no vull que canviï. Una cosa és guanyar títols i una altra passar una mica de la secció d'handbol i no posar-ho tot per intentar guanyar la Champions."
Dika Mem, amb contracte fins a l'estiu del 2027, celebra la renovació del pivot portuguès Luis Frade i valora molt positivament, també, l'explosió dels jugadors del planter; però també té clar que "no es pot deixar tot en mans dels germans Cikussa", fent referència que cal anar pas a pas.
En la seva vuitena temporada estrena capitania coincidint amb un moment complicat: retallades econòmiques, marxa de jugadors importants --com Ludovic Fàbregas i Luka Cindric-- i la lesió de llarga durada de Domen Makuc. I tot embolicat amb la decisió de l'entrenador de treure el braçalet de capità a Gonzalo Pérez de Vargas, perquè va anunciar que marxarà al Kiel quan acabi el seu contracte amb el Barça. La solvència de l'equip, amb una única derrota fins ara a la Champions, ha sorprès fins i tot el vestidor blaugrana.
"Ni nosaltres mateixos, si he de ser sincer, ens crèiem a principi temporada que seríem on som, perquè vam perdre jugadors importants. Jugadors que, a més de marxar, van a reforçar equips rivals".
I és que aquest any molts veien un Barça més feble, menys favorit. Però falten tres jornades per acabar la fase de grups i ja poden assegurar la classificació directa per als quarts de final.