El 2024 d'en Jota: "Els que xiulen el Girona, si baixéssim, s'esborrarien de socis"
L'encarregat del material del Girona FC és una figura emblemàtica que ha vist el Girona en totes les categories estatals des que va arribar al club, el 2003. Observador privilegiat del que passa dins el vestidor i a fora, en Jota explica com ha viscut el millor any de la història del club
Fa vint-i-dos anys que en Josep Maria Luis, en "Jota", és l'encarregat de material del Girona FC. El 2017, quan el club blanc-i-vermell va ser de Primera per primer cop, va llançar als aficionats congregats a la plaça del Vi un "i l'any que ve... la Champions!" que, encara que amb retard, va resultar premonitori. En Jota no pot evitar de riure en recordar les imatges.
"Quan estàvem a Tercera i vam pujar a Segona B, pensaves 'mira que bé, potser estaràs un parell d'anys aquí, encara que després tornem a baixar'... i quan vam pujar a Segona A dius 'buf, a veure' però penses el mateix, si poguéssim aguantar tres o quatre anys... i vam estar deu o dotze anys a Segona, encara que moltes temporades vam patir, i amb Machín vam pujar. I això de la Champions, clar, en aquell moment, era un dir-ho per dir-ho."
El 2024 ha estat el millor any de la història del Girona i, en conseqüència, de la trajectòria d'en Jota. D'haver de transportar botes, samarretes i pilotes amb el seu cotxe tot sol o amb l'ajuda del seu fill, d'anar a Montilivi havent dinat després d'haver treballat tot el matí al CAP del carrer de Santa Clara com a auxiliar administratiu, d'amagar-se per fumar com a talismà per si el Girona marcava en qualsevol camp de Segona B o Tercera... ha passat a dedicar-se a la seva feina a temps complet, amb dos ajudants i trepitjant terrenys de Champions.
"El millor moment de l'any? La victòria contra el Barça que ens va classificar per la Champions va ser brutal. I, després, el debut a la Champions, a més a més a París... havies vist sonar l'himne de la Champions per la televisió, i esperaves aquell moment de ser allà, pensant que tu estaries trepitjant la gespa de l'estadi, amb els jugadors al davant, aquell moment... em vaig emocionar i tot."
Així com les condicions de treball d'en Jota han canviat al llarg de més de dues dècades (ja no es renta roba a l'estadi, sinó a Torres de Palau i a la Ciutat Esportiva, però, en canvi, ara renta botes, feina a la qual s'havia negat sempre quan l'equip era a Segona), els resultats de l'equip han canviat de la primavera a l'estiu. Josep Maria Luis diu que ja no fa tant de "pare" als jugadors com anys enrere ("el jovent és diferent", assegura) però la seva experiència en l'observació del vestidor i com a seguidor del club el fa ser optimista... i crític.
"Estic segur que acabarem la Lliga dels deu primers, per no dir dels vuit primers. Jo veig el que és aquest club i és un club de guanyar un partit i perdre el següent. El que va passar la temporada passada és excepcional. Ara perdem dos partits seguits i hi ha gent que ja diu 'què passa, què ès això?'. Home, escolta... Jo no estic pel que passa a la graderia, però amics meus que hi són m'ho han dit: a la graderia, els que xiulen són els que fa quatre dies que són socis i que si baixéssim de categoria serien els primers que es donarien de baixa. Els que són del Girona de sempre no ho fan, això."
Jota havia de plegar l'any 2025, però en l'entrevista amb 3Cat, va introduir molts matisos a la seva data de retirada.
"Jo volia plegar aquest any que ve, però no a l'estiu, perquè no em podria acomiadar correctament dels jugadors, sinó en acabar l'any, per Nadal. Però també hi ha molta gent del club que em diu que em quedi. I la meva parella... tot i que jo sé que ella voldria que plegués, m'ha acabat dient 'has de ser tu, si t'ho passes bé, continua'. O sigui que potser ho allargarem una mica més."
Josep Maria Luis és una font d'anècdotes i d'observacions que no podien quedar sense conèixer-se. Aquí en van algunes explicades de la seva pròpia veu.
