Els números del Barça: salaris disparats i palanca a l'horitzó

Pilotada endavant del Barça per intentar sanejar el club econòmicament en dos anys. La travessia pel desert s'allarga i ha de continuar, com a mínim, aquesta temporada i la que ve, i serà difícil no superar-la sense més palanques.

Les palanques són el terme de moda al club des de l'estiu passat i aquest argot s'ha popularitzat per explicar-ho tot: com el club ha intentat imposar-se a les penúries financeres, com ha pogut fitxar Lewandowski i Raphinha o com ha pogut evitar les pèrdues i la fallida tècnica.

Els salaris s'ho mengen tot

El gran problema del Barça és la massa salarial, no és cap secret, però és d'aquí d'on plora la criatura. Gairebé tot el que entra en ingressos, se'n va només en un capítol -important- que és el dels salaris dels jugadors. La prova és la temporada 2020/2021, on amb la pandèmia els ingressos van baixar fins als 631 milions i els salaris encara s'enfilaven fins als 617 milions eren salaris (un 98% del total). El resultat va ser crític: no hi havia diners per pagar nòmines d'entrenadors, futbol base o empreses subcontractades.

Per evitar la fallida tècnica, el Barça ha hagut de buscar ingressos d'on no n'hi havia, viatjant -com si d'una pel·lícula es tractés- fins al futur. A través de les palanques ha pogut fer que els salaris, en lloc del 69 i el 77% del total d'ingressos (les regles financeres no ho permeten), amb les palanques, siguin d'entre el 51 i el 52% complint les normes. El mateix vicepresident econòmic, Eduard Romeu, ha reconegut que "sense les palanques perdríem 200 milions d'euros".

Beneficis amb ingressos de les ‘palanques'

De moment, el Barça ha salvat sobre el paper els comptes de la temporada passada amb un benefici de 98 milions i uns ingressos que superen els 1.000 milions d'euros. Però aquests resultats només s'expliquen per l'activació de les famoses palanques, ja que el pressupost que hi havia per la temporada passada no s'ha complert en cap epígraf.

Si l'ortodòxia financera diria que en moments crítics s'han de reduir despeses i incrementar ingressos, tal com preveia el pressupost, totes dues regles s'han incomplert ingressant menys del previst i disparant la despesa. Per això, s'han activat les palanques venent actius del club per aconseguir ingressos atípics, que en aquest cas s'han traduït en 267 milions d'euros per la venda d'un 10% dels drets de televisió al fons Sixth Street.

I és que en un club de futbol l'ortodòxia financera no sempre és regla com en una empresa, ja que les màquines de producció són futbolistes que han de fer gols, i, sense màquines, no hi ha producció ni resultats ni beneficis.

El perill de les pròximes temporades

Justament, una altra de les palanques, l'altre 15% de drets que també s'ha venut al fons Sixth Street s'ha imputat en el pressupost d'aquesta temporada per valor de 400 milions d'euros, i comptablement, fa que els ingressos es disparin i es compleixin les normes. S'ha fet el mateix amb l'acord de Spotify que va firmar-se més tard de l'1 de juliol, justament perquè comptablement entrés al pressupost d'aquest any. Totes aquestes jugades són estratègies comptables perquè els números quadrin sobre el paper.

Hi ha una alerta vermella, i és que la massa salarial s'ha disparat amb 138 milions més (un 27% més), que es compensa amb els ingressos atípics de més. La gran diferència amb temporades anteriors és que el club està reestructurant el seu deute i aconseguint diners en caixa.

Però el gran problema és com sostindrà la massa salarial durant la temporada 2023/2024 sense els ingressos extraordinaris, sense les palanques. Ingressos que, de forma orgànica, tampoc està previst que augmentin molt tot i l'acord amb Spotify, ja que està la patata calenta del finançament del nou Espai Barça i, sobretot, una caiguda dels ingressos a causa del trasllat a Montjuic (on hi haurà menys benefici d'entrades en tenir menys capacitat).

Tot plegat, i la gran diferència amb una empresa normal és que han d'acompanyar els resultats esportius, ja que el pressupost contempla que el Barça guanyi la lliga i arribi a quarts de Champions League (l'any passat no passar de la lligueta a Europa va suposar 12 milions menys).

I és que si no hi ha ingressos extraordinaris que puguin compensar això, la massa salarial s'haurà de reduir, i, per tant, no en quedarà una altra que vendre jugadors o aconseguir més diners com ja s'ha fet, i aquí sembla gairebé inevitable tocar una de les joies de la corona: l'empresa BLM (Barça Licensing & Merchandising).

BLM, la nova palanca

BLM és l'empresa que gestiona totes les botigues, samarretes i llicències del Barça, una mina d'or que aporta uns 40 milions d'euros al club anuals i que està valorada en uns 600 milions d'euros.

Aquesta seria la nova palanca que el club hauria d'utilitzar l'estiu vinent si vol seguir fitxant, una altra esperança, és reduir la massa salarial esperant que desapareguin les fitxes més elevades, com les dels capitans Busquets, Alba i Piqué que finalitzen contractes durant els pròxims dos anys (200 milions que es reduirien deixant la massa salarial en uns 500 milions).

Romeu, però, ha avisat que qui vulgui quedar-se amb un paquet d'aquesta empresa, "ho haurà de pagar car", i que no contemplen ofertes menors als 300 milions d'euros.

"Si seguim el quadre de venciments de contractes, aquest any i el vinent encara tenim uns costos salarials per sobre dels que volem. Per a la temporada 24-25, esperem tenir la situació normalitzada en aquest sentit. Evidentment, són contractes que tenen molt impacte. No és una situació buscada per ningú, tampoc pels jugadors."

Què signifiquen ‘les palanques'?

Però les ‘palanques' no són més que la venda de patrimoni del club i actius que tenen un rendiment anual per al club. És a dir, una escapada al futur per agafar diners que en condicions normals s'anirien generant durant els pròxims anys, però sacrificant-ne una part a canvi de tenir-los de forma immediata. I qui els porta del futur? Una empresa, que disposa dels diners ara en caixa per donar-los a algú -ara amb risc- com el Barça i quedar-se amb el benefici els pròxims anys.

Per exemple, el Barça ja no rebrà el 25% dels drets de televisió durant els pròxims 25 anys perquè se'ls ha venut al fons d'inversió Sixth Street. Això serien uns 1.000 milions en 25 anys, 1.000 milions que rebrà Sixth Street, no el club, com li pertocaria si no s'hagués fet la venda. Però, a canvi, el Barça n'ha cobrat 667 milions ara, que és quan els necessita amb urgència. Un sacrifici de, com a mínim, 333 milions a canvi de tenir efectiu immediat.

El perill és que no ‘només' sigui una diferència de 333 milions, sinó que els drets del Barça augmentin de valor com és probable, i, per tant, aquests milions es multipliquin exponencialment. És el mateix que pot passar amb la participació de Barça Studios que s'ha venut a Orpheus Media (Roures) i Socios.com a canvi de 200 milions d'euros. Vendes amb trajectòries que també poden ser a la inversa, és a dir, guanyant més diners ara dels que podrien valdre d'aquí uns anys.