El Barça no evita l'espoli del Camp Nou
És una pràctica molt estesa entre les aficions. Es disputa el darrer partit a l'estadi i tots volen marxar amb un bon record. El soci reclama el que ha contribuït a mantenir durant tants anys: la retolació del camp, la xarxa de les porteries, un tros de gespa... Res no es deslliura del demolidor efecte de la nostàlgia, ni tan sols els seients.
La vicepresidenta institucional del Barça, Elena Fort, va anunciar que estava terminantment prohibit arrencar el seient per emportar-se'l a casa, però no va ser possible.
Durant el cap de setmana es van produir diverses proclames, però la que va tenir més soroll va ser aquesta: «Porto milers i milers d'euros invertits durant dècades, no em vindran a fer pagar un sol euro.»
Vendre a peces l'estadi
La proclama de Molins respon a la decisió del FC Barcelona de "vendre per peces" el Camp Nou. Mesura que inclou, entre altres objectes, els seients. Fort va anunciar divendres que el club posaria a disposició del soci un ampli catàleg de records i objectes únics i amb personalitat als quals el Barça donarà una segona vida. Una decisió que no ha estat ben rebuda per antics abonats com Molins i això salta a la vista.
Com el Vicente Calderón
No és la primera vegada que a Espanya l'afició d'un club desballesta el seu propi estadi abans d'una reforma o del tancament definitiu. El 2017, l'Atlètic de Madrid va disputar el seu últim partit al Vicente Calderón contra l'Athletic de Bilbao, i al final dels 90 minuts el gol sud de l'estadi blanc-i-vermell, on solia ubicar-se el Frente Atlético, va aparèixer amb importants calbes a la grada, ja que bona part dels seients havien desaparegut.