El Kun Agüero, una carrera rere les passes de Messi i Maradona

Un gol agònic, de braó, després d'una passada a empentes i rodolons de Balotelli, va convertir Sergio Agüero (Buenos Aires, 2 de juny del 1988) en un "mancunian" per sempre més. Era el gol que donava al Manchester City la primera Lliga en 44 anys; el minut en què es va produir (93'20") i la locució de Martin Tyler ("Agüerooo...") són història del futbol anglès.

I també van ser la seva consagració després d'una carrera rere les passes de Messi i Maradona. Va despuntar a l'Independiente, el club on jugava Ricardo Bochini, l'ídol del Diego. Va casar-se amb Giannina, la més petita de les filles del Pelusa i la mare del seu fill Benjamín. Però, sobretot, va forjar una indestructible amistat amb Leo Messi, que va començar quan tots dos van formar part de la selecció argentina campiona del món sub-20, el 2005, i que es va consolidar en els Jocs Olímpics del 2008, en què l'"albiceleste" es va penjar l'or.

El primer cop que Agüero va trepitjar el Camp Nou vestit de "colchonero" va deixar el seu segell amb el gol de l'empat. Però Messi no hi era, perquè s'havia trencat un dit del peu. Quinze anys després d'aquell partit, Agüero s'imaginava complir el somni de jugar amb el seu amic de l'ànima al mateix equip. Però Messi va marxar camí de París.

Un gol intranscendent en el clàssic contra el Reial Madrid marca l'efímera etapa blaugrana del Kun. Un sobrenom adquirit del personatge principal de la sèrie de dibuixos animats japonesa "Kum-Kum", a qui el seu pare solia tancar en una cova per les malifetes que cometia. Ara és el cor qui tanca al Kun Agüero les portes del futbol.