El millor mercat d'hivern de la història per al Barça?

Cada vegada que es parla d'algun reforç d'hivern el primer nom que ve al cap al barcelonisme en general és el d'Edgar Davids, aquell combatiu migcampista que va resultar ser la peça que faltava per fer funcionar el Barça de Rijkaard l'any 2004. Amb ell al camp, el Barça va fer un canvi radical i va passar de patir per ser a la meitat alta de la classificació a optar a guanyar la Lliga en una remuntada brutal. Aquell equip va deixar enrere el Reial Madrid i no va poder atrapar el València, que seria campió, però va posar la llavor per a l'equip campió de Lliga de la temporada següent i de la Champions dos anys després. 

L'aportació de Davids va ser tan positiva com breu, perquè el neerlandès va tornar a la Juventus quan va acabar la seva cessió al club blaugrana, sis mesos després d'haver arribat. 

D'entre les incorporacions d'hivern també destaca la de José Manuel Pinto, fitxat d'urgència l'any 2009 quan Albert Jorquera es va lesionar de gravetat en un partit de la selecció catalana, el porter andalús va saber ocupar al Barça el seu paper de secundari de Víctor Valdés i va ser una peça important al vestidor dels millors anys del Barça de Guardiola. Va guanyar 15 títols amb l'equip blaugrana.

Un reguitzell de fracassos

Altres fitxatges podrien passar el tall, però la vintena de reforços a mitja temporada que ha fet el Barça des de que la Lliga va regular la finestra d'hivern porten associats l'etiqueta fracàs al seu costat. començant pels dos primers, l'any 1995: Ígor Kornéiev i José Mari, tot i que el rus venia amb "trampa", ja que havia estat fitxat a l'estiu i va jugar la primera part de la temporada amb el filial. 

Algunes arribades d'hivern responien a peticions molt personals de l'entrenador de torn: A Bobby Robson se li va concedir Emmanuel Amunike l'any 1996, Louis van Gaal va aconseguir Winston Bogarde el 1998... alguns reforços d'hivern ja estaven projectats l'estiu anterior, però per diferents motius es van endarrerir mig any. com és el cas dels germans De Boer, en litigi amb l'Ajax per poder anar al Barça. Frank, el central, va arribar a imposar-se com a titular i podria ser el tercer fitxatge d'hivern del Barça salvable si no fos perquè aquell Barça no va acabar d'aconseguir tot allò que prometia. 

Coutinho, el més car

També és un fitxatge d'hivern el més car de la història del club,  Philippe Coutinho, que va arribar com a regal de Reis l'any 2017 a canvi de 135 milions d'euros. Quatre anys després, el club l'acaba de cedir a l'Aston Villa en un intent de posar-lo a l'aparador de la Premier League, on el jugador encara té cartell. Com a fitxatge estratègic de l'entitat, el brasiler ha resultat ser un fracàs. D'altres han arribat amb menys expectatives, sinó com a pedaços per cobrir lesionats o com a oportunitats de mercat, però pocs són els que han arribat a fer-se un forat a l'equip. Martin Braithwaite és, al marge dels quatre nous, l'únic supervivent d'una llista que ha tingut casos tan sonats o irrellevants com els de Boateng, Murillo o Yerry Mina.   

FITXATGES D'HIVERN DEL BARÇA

1995 Kornéiev i José Mari

1997 Amunike

1998 Bogarde

1999 Frank de Boer i Ronald de Boer

2003 Sorín

2004 Davids

2005 Albertini i Maxi López

2009 Pinto

2011 Afellay

2017 Coutinho i Mina

2018 Murillo i Boateng

2019 Todibo

2020 Braithwaite i Matheus

2022 Alves, Ferran Torres, Adama Traoré i Aubameyang