Missatge d'Aitana Bonmatí als culers davant de dos possibles triplets

"Seguir o morir": així defineix Aitana Bonmatí unes semifinals de Champions, les setenes consecutives per al Barça i la tercera seguida contra el Chelsea. De moment, sempre han superat les dificultats davant les londinenques, que tenen fam de revenja. Diumenge, a les 18.00, en directe per TV3, el primer assalt al Johan Cruyff.

"Segur que tindran moltes ganes de guanyar-nos, de passar a una altra final i de venjança."

Des del camp de futbol que porta el seu nom a Sant Pere de Ribes i envoltada de nens del seu campus, la millor jugadora del món explica en una entrevista a TV3 com encara l'equip a aquest tram decisiu de temporada. 

"Nosaltres arribem en un molt bon moment, tant físic com de confiança grupal, amb ganes però amb la tranquil·litat que estem fent les coses bé."

La portuguesa Kika Nazareth ja els ha cantat les meravelles de la seva ciutat, Lisboa, seu de la final de la Champions d'aquest any. Primer toca l'anada al Johan i la dura tornada a Stamford Bridge, però és inevitable somiar. Per això Aitana envia un missatge als culers a les portes de dos possibles triplets.

"Els culers teniu dret a somiar. Ara mateix ens trobem davant d'unes semifinals l'equip masculí i el femení, i tant de bo puguem acabar la temporada amb grans èxits per a les dues parts i puguem celebrar-ho tots junts i juntes. És una cosa que a tot el món culer li faria molta il·lusió."

Bronze i Walsh, rivals

Un dels al·licients del partit serà el retorn a Barcelona de Lucy Bronze i Keira Walsh, dos dels molts fitxatges que ha fet el Chelsea de Sonia Bompastor, com el traspàs rècord al futbol femení de la nord-americana Naomi Girma per 1,1 milions. Aitana considera que el Chelsea "ha canviat molt els últims anys perquè tenen una gran plantilla".

"El Chelsea s'ha reforçat amb grans jugadores. La Lucy i la Keira en són un exemple, d'altres també, no parem de veure cada dos per tres que fan fitxatges nous. Considero que tenen una plantilla molt àmplia i si tenen lesions pot ser que no es noti gaire perquè tenen jugadores de nivell en totes les posicions."

El xec en blanc del Chelsea a Aitana

I precisament un dels fitxatges que va intentar l'equip "blue" va ser la futbolista catalana. Xec en blanc sobre la taula per endur-se la millor jugadora del món, que tenia clar on volia seguir però que va meditar totes les ofertes.

"Soc una persona que m'agrada escoltar a tothom. Qualsevol club que s'interessa per tu mereix el respecte de ser escoltat, independentment que tu tinguis clares les idees d'on vols seguir. En aquell moment vaig escoltar les opcions, sabent que el meu cor tirava per quedar-me a casa. Vaig intentar arribar a un acord amb el Barça --va ser molt fàcil arribar-hi-- per continuar aquí 3 anys més."

L'interès anglès va propiciar en un nou contracte blaugrana fins al 2028.

"No va ser una negociació superdifícil ni llarga, les dues parts estàvem predisposades, i no hi va haver soroll a les xarxes, que penso que és una cosa íntima que ha de quedar entre nosaltres perquè ningú n'ha de fer res."

La tercera Pilota d'Or

El triplet com a objectiu de la temporada. I la tercera Pilota d'Or?

"No m'agrada tenir-ho al cap, em trauria molt del focus. El focus és jugar bé en cada partit. Em preocupo molt pel meu rendiment i no per l'objectiu final. 'He de millorar en això o en allò.' Vull aportar cada dia el màxim rendiment a l'equip."

Sobre quines jugadores de l'equip es poden merèixer també la Pilota d'Or, Aitana no pot triar-ne una. "Unes quantes (se la mereixen). Si en dic algunes em deixaré unes altres i no m'agrada fer diferències. Crec que totes en cada posició aportem una cosa diferent, i per això ens complementem tan bé", ha assegurat la migcampista.

"Hauria preferit jugar a Montjuïc"

El Barça no podrà jugar la semifinal contra el Chelsea a l'Estadi Olímpic, tot i els intents del club per convèncer la UEFA de moure la data. El mateix cap de setmana els de Flick juguen contra el Celta a Montjuïc, i és incompatible amb el partit de les de Pere Romeu.

"A mi sí que m'hauria agradat jugar a Montjuïc, soc partidària de seguir obrint estadis grans, de seguir sent un exemple arreu. Crec que vam ser un exemple quan vam obrir el Camp Nou i vam fer un rècord mundial, amb el Madrid i després amb el Wolfsburg, i m'agradaria que seguissim sent un exemple mundial."

Tot i això, reconeix que "no s'hi pot fer res, és el que hi ha", i que el Johan Cruyff és un "gran camp per a elles, gairebé una fortalesa". "Ens coneixem les dinàmiques que tenim allà, l'estadi, així que ens quedarem amb la part positiva", afegeix.

Les culers seran les úniques semifinalistes que no afrontaran l'intent d'arribar a Lisboa a l'estadi principal. Sigui com sigui, la transcendència del duel es manté intacta. 

Mira l'entrevista completa, a 3Cat