El Pilota d'Or es desfà en elogis al Barça de Flick i a Lamine Yamal

Fa tan sols dues setmanes que France Football va atorgar el premi al millor futbolista del món a Rodri Hernández. El jugador del Manchester City, ara lesionat de gravetat, ha valorat el guardó en una entrevista a la COPE que també li ha servit per opinar de l'actualitat. El madrileny ha parlat del bon moment del Barça de Hansi Flick i d'un dels seus protegits a la selecció, Lamine Yamal.

El migcampista reconeix que no s'esperava el gran rendiment de l'equip barcelonista:

"Ens ha sorprès a tots el nivell del Barcelona. Per la quantitat de jugadors que té a la selecció espanyola, me n'alegro molt. Per mi no és només el nivell que dona ara, sinó el que donarà més endavant. Sembla que és un equip que va a més i, a més, amb un entrenador que els ha donat un canvi d'aires que fa que t'agradi veure jugar el Barça."

A la gala de la Pilota d'Or, precisament, ja va dedicar unes elogioses paraules a la jove estrella mataronina. Va assegurar que, si Lamine continuava treballant, també guanyaria el prestigiós guardó. De moment, ja té el Kopa. A l'entrevista ha tornat a destacar el talent i la mentalitat del davanter de 17 anys:

"El vaig conèixer amb 16 anys. Entre Morata i jo l'hem apadrinat i li hem aconsellat que no se'n vagi pel camí de la bogeria, que segueixi centrat, que tot el talent que té el posi a disposició del que realment interessa. Té el cap ben moblat."

Felicitacions especials

Entre les felicitacions per emportar-se el premi més prestigiós, hi ha les de dues llegendes: Andrés Iniesta i Sergio Busquets. El de Fuentealbilla va ser un dels primers missatges que va respondre:

"Va ser una de les felicitacions que més em van il·lusionar. Vaig pensar 'Què li dic ara?' Que ell no en tingui (Pilota d'Or) fa que em faci vergonya contestar-li."

Respecte el de Badia, Rodri va assegurar que sempre havia sigut "un ídol i referent", i que tenen una relació d'amistat.

La trucada que ho va canviar tot

Sense una trucada del seu pare quan tenia 17 anys, potser Rodri ho hauria aconseguit arribar on és ara. En el seu últim any al planter de l'Atlètic de Madrid i el primer al Vila-real va pensar a abandonar el futbol. Davant les poques oportunitats que tenia per jugar, creia que tot el que havia sacrificat no havia servit per a res.

"Volia deixar el futbol. No sé si hauria sigut capaç, però en aquell moment estava enfonsat per tot el que havia sacrificat. A partir d'aquell moment (la trucada), alguna cosa va canviar en la meva mentalitat. No hi tenia res a perdre."

La resta és història i Rodri ja pensa en tornar a dirigir la sala de màquines del City.