El somni olímpic de Pau Olivé en skeleton: "Vull ser com Ander Mirambell"
Quan Pau Olivé va veure al telenotícies que Ander Mirambell es retirava de l'skeleton va decidir seguir els seus passos en la modalitat de gel més minoritària, l'skeleton. El final de la vida esportiva d'un es va convertir en l'inici de la de l'altre.
En una carretera paral·lela a l'autovia, esquivant cotxes, motos i passejadors, un noi fa una marca al separador de fusta de les dues vies cada vegada que fa un esprint de 30 metres. Una vegada i una altra practica la sortida d'un esport no entrenable a casa nostra, l'skeleton. Només hi ha quinze circuits de gel a tot el món, i això fa les coses molt difícils. Però amb il·lusió Pau Olivé pot amb tot.
Mira el reportatge sencer a "Esports360":
A casa, mirant el telenotícies, el Pau va veure un Ander Mirambell molt emocionat acomiadant-se de l'esport amb què havia estat olímpic quatre vegades. Ni el coneixia a ell ni coneixia res de l'skeleton, però va contactar amb l'Ander per demanar-li com s'ho havia de fer per practicar aquella modalitat de gel:
"El primer any no vaig superar les proves físiques de la Federació Espanyola d'Esports de Gel, però vaig estar entrenant molt fort i l'any següent em van acceptar."
Competir sense haver pujat mai a un trineu
L'últim dia de novembre del 2024 era el dia D. De descobrir què era l'skeleton a la prova de Copa d'Europa de Winterberg a Alemanya. Una setmana abans hi havia arribat conduint la furgoneta de la federació i en els primers entrenaments es va estrenar en un trineu.
"Tot i que havia mirat molts vídeos per internet de la pista, el problema gros va ser que no sabia conduir el trineu, anava boig, va ser un desastre la primera baixada, però a les següents vaig millorar."
Com que a l'Estat no hi ha cap pista de skeleton, la primera prova de la Copa d'Europa acostuma a convertir-se també en el campionat d'Espanya. El Pau, per a sorpresa de tothom, va fer el segon millor registre entre els quatre pilots de l'RFEDH i el cap de setmana següent a Bludenz, Àustria, va sumar els primers punts amb una meritòria trenta-dosena posició. El seu entrenador i mirall intenta gestionar tantes emocions:
"Els inicis són una bogeria, ningú s'esperava uns primers resultats tan bons, però hem d'anar pas a pas, no es pot pujar a l'Everest si abans no has pujat a l'Aneto. El més important és gaudir del camí."
El mirall olímpic d'Ander Mirambell
El somni del Pau és el mateix que el somni de l'Ander, ser olímpic. Cortina d'Ampezzo arriba massa aviat, però amb constància i esforç els jocs dels Alps francesos de 2030 estan marcats a l'agenda dels somnis. Els seus pares, que van haver de buscar a internet què era això de l'skeleton, estan amb l'Ander. Hi arribi o no hi arribi, l'important és l'experiència que per a tots està suposant el descobriment d'aquest esport de gel.
