El somni olímpic dels marxadors catalans Cristina Montesinos i Paul Macgrath

Cristina Montesinos, terrassenca, de 29 anys, va imposar-se el 25 de febrer al Campionat d'Espanya de 20 km marxa, a Saragossa, amb un registre d'1 h 28 m i 43 s. Una marca que li garantia el bitllet olímpic. Un somni tan desitjat que al fer-se realitat una cosa que "fa un temps em semblava inimaginable, ara, ha estat com un alliberament."

"L'objectiu mínim que tinc als Jocs és ser finalista, ja que ja ho vaig ser al Mundial, i no em conformaria amb menys. Una medalla? Mai no t'hi pots tancar, oi?"

Paul Macgrath, de pare escocès i mare aragonesa, fa els 22 anys el 7 de març. A Saragossa va guanyar també el Campionat d'Espanya amb una marc superlativa: 1 h 17 m i 55 s. És el tercer millor registre mundial de l'any 2024, i, per descomptat, mínima olímpica... I a més a més, superant el doble campió mundial, l'extremeny Álvaro Martín. "Vaig viure unes emocions que mai no havia experimentat. Tenir la classificació olímpica a la butxaca, és que no m'ho crec del tot, encara", assegura el Paul.

La Cristina, entrenada per Valentí Massana, assegura admirar molt, també, l'assessor tècnic de la Federació Espanyola, el també exmarxador Josep Marín. També té com a referents "tant María Vasco com Beatriz Pascual. I a nivell tècnic, també. De petita sempre mirava tots els vídeos per a veure com marxaven".

El Pol va ser capaç de marxar a 3m 53 segons per quilòmetre de mitjana al Campionat d'Espanya, i va fer el segon 10.000 en 37 m i 37 s, a una mitjana de 3 m 46 s per km. Una marca excepcional que el converteix en ferm candidat per guanyar una medalla olímpica.

"No tinc por de res. Intentaré fer-ho el millor possible. Si obtinc una plaça de finalista, magnífic; i si guanyo una medalla, em retiro. Si l'objectiu de la meva vida és ser olímpic i si a sobre guanyo una medalla, ja no em quedaria motivació per entrenar-me. Jo soc així. Si guanyés medalla, què faria a la meva vida d'esportista? O sigui, si a París ho fes molt bé? Doncs finito. Però, vaja, el més probable és que mai no aconsegueixi una medalla en uns Jocs Olímpics."

Els canvis que ha experimentat la marxa olímpica, una modalitat atlètica que no és precisament la nineta dels ulls del president de la Federació Internacional (World Athletic's), Sebastian Coe, han suposat la fi de la prova de 35 km. Diu la Cristina:

"A mi m'agradaven molt els 35 km. De fet, l'any que ve, al Mundial, es tornaran a fer. Crec que és una distància que a mi em va molt bé. Almenys hem pogut mantenir dues distàncies en aquests Jocs de París. De fet, teníem por que la marxa desaparegués del programa olímpic."

Als Jocs de París s'estrenarà la Marató de marxa per equips mixtos.  

"Ara farem testos per provar la competició mixta. I farem testos de lactats per veure com ens pot afectar el fet d'haver de parar 40 minuts entre els el primers 10 km i els següents. Cal veure com respon el cos, com hem de descansar."      

El Pol és un estudiós dels rivals que tindrà a París.

"M'agrada estudiar-los, veure quina és la seva preparació, si han entrenat en alçada o no, si han fet alguna competició prèvia dues o tres setmanes abans... M'agrada saber quin és el seu estat de forma. Amb els marxadors espanyols és més fàcil perquè els tinc més a prop. En uns Jocs, amb competidors de tot arreu, és una mica més complicat."

Conèixer bé els rivals pot ser realment molt útil.

"Si en veus que un que està entre els millors del rànquing mundial i s'escapa en els primers quilòmetres, has de reaccionar, fer algun moviment perquè, si no, igual et quedes sense opcions."

La gran cita per a la Cristina i el Paul és l'1 d'agost, que és quan es disputaran els 20 quilòmetres marxa pels carrers de París.