El somni olímpic dels saltadors de trampolí de gimnàstica
Als Jocs del 2000, a Sydney, el trampolí de gimnàstica va assolir la categoria d'especialitat olímpica per primera vegada. Des d'aleshores, mai un o una gimnasta espanyol ha aconseguit classificar-se per a una cita olímpica, entre altres raons perquè als Jocs només participen 16 nois i 16 noies. La classificació és molt cara, també perquè només poden competir als Jocs un representant per país, sortint la llista del rànquing mundial.
Si a això hi afegim que hi ha invitacions, que cal que, com a mínim, cada continent estigui representat, més el país amfitrió... les places encara són més reduïdes. Ho explica el barceloní David Vega, de 25 anys.
"En altres esports et pots classificar en individual, o per equips... moltes persones, per exemple. Aquí no. Només són 16. Teòricament els millors del món. Si estàs dins d'aquests 16, això té molt valor. A més, uns Jocs Olímpics és el somni de qualsevol esportista."
David Vega, juntament amb el gimnasta d'Artés Robert Vilarasau, de 22 anys; el madrileny Jorge Martín (25); i el val·lisoletà David Franco (21), van aconseguir al novembre, al Mundial de Birmingham, el millor resultat que mai ha obtingut el trampolí de gimnàstica espanyol: van quedar subcampions mundials per equips.
Per accedir als Jocs Olímpics, els gimnastes de l'equip espanyol tenen dues cites per puntuar i poder ser un dels 16 elegits: la Copa del Món de Bakú, a l'Azerbaidjan, del 23 al 25 de febrer, i la de Cottbus, a Alemanya, del 22 al 24 de març. Les altres tres Copes del Món que puntuaven per al rànquing mundial, Robert Vilarasau se les va perdre per culpa d'una greu lesió al tendó rotular del genoll, cosa que el va obligar a tornar a començar, com qui diu, des de zero.
"Quan estàs lesionat arriba un punt que està cansat que això no acabi, que no et recuperis. De fet, vaig estar a punt de llançar la tovallola. Però una conversa amb una persona --no revela qui-- em va ajudar a no rendir-me i a seguir."
Robert Vilarasau, malgrat estar absent per la lesió en les tres primeres copes del món, té opcions d'entrar als Jocs si ho fa bé a Bakú i a Cottbus. El somni, el mateix de tots. Vilarasau és l'únic gimnasta de trampolí del món que ha estat capaç d'enllaçar tres quàdruples mortals consecutius.
"El somni seria lluitar per una medalla olímpica... i fer els quàdruples" --diu rient--. Per mi, ser en una final olímpica ja m'és igual. Només ser allà... ja faria el que sigui. És una llàstima que hi hagi tan poques places, però, d'altra banda, fa que la competitivitat sigui més gran i que hi estiguin els qui realment s'ho mereixen."
Noemí Romero és d'Albacete, té 23 anys. En fa 4 que viu a Catalunya per entrenar-se en les millors condicions al CAR de Sant Cugat del Vallès, juntament amb els nois. Noemí Romero, que de petita va començar amb el karate, és qui ho té millor per ser olímpica. És la 9a del rànquing mundial, per tant, té marge per classificar-se.
"Tinc una mica de pressió, però imposada per mí mateixa al tenir l'opció de poder ser la primera gimnasta espanyola de trampolí que pugui ser olímpica, i això al final és una responsabilitat molt gran. M'ho haig de prendre com un repte i que és el meu gran objectiu i que cal treballar molt per aconseguir-ho."
El director tècnic i seleccionador és el català Guillem Villa. Treballa dia sí i dia també amb els joves gimnastes de l'equip espanyol, al CAR de Sant Cugat del Vallès, amb un únic objectiu: classificar un/a gimnasta per als Jocs Olímpics, ja que seria la culminació d'una feina de fa molts anys.
"Evidentment, tenim el focus posat en la classificació olímpica, sigui qui sigui qui l'aconsegueixi. Qui l'obtingui serà fruit d'un treball d'equip. I estarem tots molt contents de qui la pugui gaudir perquè ens representarà a tots."