El triatleta Xavier Llobet se sent un cap de turc però confia que la justícia li doni la raó
Xavier Llobet, un dels pioners del triatló a casa nostra, ha alçat la veu per defensar-se. En els últims mesos, però sobretot des de fa uns quants dies, s'ha convertit -sense voler-ho- en el blanc d'unes acusacions que han tacat el seu currículum professional amb l'ombra del dopatge. Llobet, però, confia que la justícia li acabarà donant la raó.
Xavi Llobet se sent perseguit per un malson des de l'esclat de l"Operació Cursa". El triatleta manresà, olímpic a Atenes 2004, va ser sancionat per tres anys per la seva presumpta implicació en la xarxa de dopatge amb EPO i altres substàncies prohibides destapada el 2011: "No hi ha res, només una conversa. Ni he pres res ni he tingut res ni he donat positiu a cap control antidopatge", explica Llobet.
El Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva va rebocar el càstig dies després. Però diumenge, a les pàgines d'"El País", la marxa enrere en la sanció de Llobet servia per exemplificar la presumpta permissivitat amb el dopatge a Espanya, una de les claus perquè Madrid perdés la cursa olímpica.
Una conversa en l'origen
El català, assenyalat per l'agència antidopatge espanyola, tornava a l'ull de l'huracà amb la publicació d'una conversa telefònica amb l'exciclista Jordi Riera. És del febrer del 2011, pertany a la instrucció feta pels Mossos i s'hi reflecteix la compra de l'anomenat EPO dels pobres, l'Actovegin, i altres substàncies com el clembuterol.
Llobet hi veu una filtració i clama per la seva innocència. Amb la reputació tacada, Llobet ha vist com se li tancaven portes i negocis: "Sóc un cap de turc i estic rebent el segon linxament, i crec que caldria ser més prudent en aquestes coses. Si un tribunal ha emès una sentència favorable a mi, això s'ha de respectar".
Material sensible i polèmica servida en un cas que ja viu un nou judici paral·lel.
