El "xumba-xumba" s'enganxa al futbol català: les cançons de gol de Barça, Girona i Espanyol
"Ara quan fem un gol comença a sonar 'xumba-xumba' com si fos la tómbola". Aquesta queixa d'un soci del Barça va ser un dels moments virals de l'última assemblea de compromissaris. "Us imagineu el gol de l'Iniesta i 'xumba-xumba' després...?", va ser la pregunta a l'aire amb què va acabar la intervenció. La resposta, si atenem els signes dels temps, és que no queda més remei que acostumar-s'hi.
Les modes en l'animació dels estadis van en sentit contrari als gustos del soci blaugrana. L'himne del Barça, com el de tants clubs, ja no està sol al repertori musical dels dies de partit. En l'era dels estímuls audiovisuals constants, els dissenyadors d'experiències esportives completes incorporen, tant sí com no, les descàrregues de llum i so. Que els ho diguin als nord-americans. Els equips que han estrenat o remodelat el seu camp en els darrers anys --Madrid, Atlètic, Osasuna, Llevant...-- serveixen de testimonis.
Consolidats des de fa dècades als esports de pavelló, els espectacles de focus en la prèvia dels partits, les cançons que adornen els moments de felicitat o els jocs de la mitja part amb el suport del videomarcador han arribat als grans estadis. No sembla cap tendència reversible i menys en clau barcelonista, amb la propera reobertura del Camp Nou a la vista. A més a més, el "xumba-xumba" fa anys que s'ha enganxat al futbol català.
Les "cançons de gol" dels tres catalans de Primera
Soroll per alguns, esclat d'energia per d'altres, però, sigui com sigui, tots els catalans de Primera tenen la seva cançó de gol.
L'Espanyol, per exemple, celebra les dianes que aconsegueix com a local fent sonar el remix del tema "Kernkraft 400" dels alemanys Zombie Nation. Una pluja electrònica de decibels que es va començar a utilitzar fa més de dues dècades a l'exili de Montjuïc i que es va mudar amb l'equip a Cornellà-el Prat.
El Girona, per la seva banda, punxa la tornada del hit "Seven Nation Army" dels estatunidencs The White Stripes. Un "jingle" universal que fa aixecar la gent dels seients. I que Montilivi coreja amb els "lo, lo, lo" pertinents.
La decisió del Barça més musical de la història, amb Spotify al pit, també ha estat apostar per un dels nous himnes futbolers cada vegada que l'equip de Flick perfora la porteria contrària. La megafonia de l'Estadi Olímpic, animada els dies de partit per una punxadiscos, projecta a cada gol una versió electrònica del "Sarà perché ti amo" del quartet Ricchi e Poveri.
Aquesta temporada 24-25, el soci de l'assemblea i la resta de culers ja l'han hagut d'escoltar una vintena de vegades, 15 a la Lliga i 5 a la Champions.
Val a dir que els "xumba-xumbes" no van ser l'única preocupació d'una assemblea de 7 hores.