Elena Congost, medallista sense podi, no llença la tovallola

Una de les imatges d'aquest 2024 és l'arribada a meta de la maratoniana Elena Congost en els Jocs Paralímpics de París. Congost, deficient visual, arribava en tercera posició al costat del seu guia, Mia Carol. Però l'assistent feia estona que tenia rampes a les cames, i en l'intent d'ajudar-lo a superar la crisi, a l'Elena li va sortir la corda que l'uneix amb el guia.

Com que el reglament no permet que atleta i guia se separin en cap moment, el Comitè Paralímpic va decidir desqualificar la corredora catalana i privar-li de la medalla de bronze.

Dins de la família paralímpica hi va haver un clam contra el dictamen, però la decisió va ser ferma i Elena Congost no va pujar al podi.

"És clar que les normes estan per complir-les, però també s'han d'interpretar. I el fet és que els jutges no van entendre que no vam trencar la norma en benefici propi, sinó per una causa de força major."

El Comitè Paralímpic Espanyol va fer una reclamació formal, però no hi va haver marxa enrere. Al mes d'octubre, el Comitè Paralímpic Internacional (TPI) va ratificar la resolució i l'atleta de Castelldefels no va ser recompensada. Esgotada la via esportiva, l'Elena no s'hi conforma, i ha volgut recórrer a la justícia ordinària. 

"Vull lluitar-ho fins el final, perquè penso que és el que toca. No només per recuperar el que vaig guanyar legítimament, sinó perquè serveixi d'exemple de cara a futures situacions semblants. Crec que no és just el que em va passar."

Congost i Carol han posat el cas en mans del prestigiós advocat Jean-Louis Dupont, cèlebre per haver canviat el futbol europeu amb la "llei Bosman", i han portat el TPI davant d'un tribunal de París. Volen una reparació dels danys que han sofert, a més de la restitució de la medalla que mai es van poder penjar al coll.

"Portem mesos perseguint que es faci justícia, però almenys això ha servit perquè es parli més de l'esport paralímpic, d'esport femení i de valors. He rebut molta solidaritat del món de l'esport i és per això que val la pena seguir lluitant."

Aquesta allau de suports s'ha traduït en la decisió del Consell Superior d'Esports de concedir a Elena Congost la beca corresponent, com si hagués pujat al podi a París. Això permetrà a l'atleta de 37 anys, mare de tres fills, a preparar-se per uns altres Jocs Paralímpics, els de Los Angeles 2028. 

"Tenim una espineta clavada, i treballarem molt dur els pròxims quatre anys per poder-nos-la treure."