Els 125 anys del Barça, de la A a la Z
AVI DEL BARÇA: Símbol de l'afició culer, creat el 1924 com una personificació del club, caracteritzat com un ancià de barba blanca vestit de blaugrana. Va cobrar vida en la pell del soci Joan Casals, mort el 2024.
Paulino ALCÁNTARA: Davanter filipí, anomenat el trencaxarxes pel seu xut potent, va ser un dels primers ídols i un dels grans golejadors del club (1912-1916; 1918-1927).
BASILEA: El club hi va guanyar la seva primera Recopa (1979) després de trencar una sequera de més de deu anys sense èxits internacionals. Va ser el primer gran èxode d'aficionats a l'estranger, un punt d'inflexió esportiu i cultural en el context de la Transició espanyola.
Aitana BONMATÍ: Estrella del Barça femení, clau en el domini de l'equip a Europa durant l'últim lustre. Dues vegades guanyadora de la Pilota d'Or, compta en el seu palmarès amb tres Champions i un Mundial, entre altres èxits.
CAMP NOU: Estadi del club des del 1957, tancat des del 2023 per remodelar-lo. La seva reobertura a ple rendiment està prevista per a la temporada 2026-2027, amb aforament per a unes 105.000 persones. Serà el més gran d'Europa i el cinquè del món.
CÉSAR: Davanter lleonès, anomenat El Pelucas, va ser una figura clau als anys 40 i 50. És un dels màxims golejadors en la història del club i va formar part del mític atac del Barça de les Cinc Copes immortalitzat per Joan Manuel Serrat en una cançó.
Johan CRUYFF: Impulsor del Barça modern, va canviar la història del club com a jugador (1973-1978) i, sobretot, com a entrenador (1988-1996). Va definir la filosofia futbolística de l'entitat en sintonia amb l'escola holandesa i va transformar la identitat del club amb una mentalitat guanyadora.
CULER: Sobrenom de l'afició barcelonista nascut a principis del segle XX. Quan el camp del carrer Indústria (1909-1922) s'omplia, molts dels aficionats s'asseien en un mur adjacent i des de fora es podia observar la filera de culs.
DREAM TEAM: Sobrenom del llegendari equip que durant la primera meitat dels anys noranta, sota les ordres de Cruyff, va revolucionar el futbol europeu i va canviar la història del club: el va situar esportivament en el primer nivell mundial. Entre altres títols, va guanyar quatre Lligues seguides i la primera Copa d'Europa el 1992.
ENTORN: Concepte forjat per Cruyff el 1992 després de perdre contra l'Sparta de Praga per referir-se a la pressió que exerceixen sobre el club els corrents d'opinió de diferents sectors dins i fora del FC Barcelona.
EPI: Llegenda del bàsquet espanyol i del Barça (1977-1995). Peça clau en l'auge i consolidació en l'elit de la secció, amb múltiples títols nacionals i internacionals. Va ser durant molts anys el jugador amb més partits disputats i punts anotats. Té el dorsal 15 retirat.
Aitor EGURROLA: Mític porter de la secció d'hoquei sobre patins (1998-2022). És l'esportista més premiat en la història del club, amb 78 títols, i té el dorsal 1 retirat.
FONT DE CANALETES: Lloc de trobada i celebració de l'afició barcelonista després dels grans triomfs de l'equip, situat a la cèntrica Rambla de la capital catalana.
Luis FIGO: Talentós davanter portuguès i ídol en el seu pas pel club (1995-2000), és recordat pel seu traspàs al Reial Madrid, considerat la major "traïció" en la història blaugrana.
Joan GAMPER: Fundador i president del FC Barcelona durant diversos mandats en les dues primeres dècades del segle XX. Figura clau per evitar la desaparició del club en els seus primers anys i impulsar el seu creixement econòmic, social i esportiu.
Josep GUARDIOLA: Jugador (1990-2001) i entrenador (2008-2012) del club. Va dirigir des de la banqueta el millor Barça de tots els temps, que serà recordat pel seu joc ofensiu i imparable com un dels millors en la història del futbol. Entre d'altres èxits, va guanyar dues Champions (2009 i 2011) i tres Lligues (2009, 2010 i 2011).
HIMNE: Escrit el 1974 amb motiu del 75è aniversari de l'entitat per Josep Maria Espinàs i Jaume Picas i amb música de Manuel Valls, el "Cant del Barça" és l'actual himne del club.
Helenio HERRERA: Tècnic del primer equip de futbol en tres etapes (1958-60, 1980 i 1980-81) en les quals va aconseguir dues Lligues, dues Copes i una Copa de Fires. HH va ser pioner en la preparació psicològica dels jugadors i en l'aplicació del defensa lliure.
INDÚSTRIA: Camp inaugurat el 1909 al carrer Indústria de Barcelona (avui carrer París) que va ser un dels motors de l'expansió del club i el lloc on es va originar la paraula "culers".
Andrés INIESTA: Migcampista de la Masia que va marcar una època tant al Barcelona com a la selecció espanyola de futbol en les primeres dues dècades del segle XXI. Va ser l'autor de l'"niestada", el gol agònic a Stamford Bridge amb el qual el Barça de Guardiola va segellar el pas per a la final de la Champions que va guanyar a Roma el 2009.
JORDI CULÉ: Personatge animat creat pel dibuixant Óscar Nebreda en l'època del Dream Team. La figura d'aquest seguidor del club apareixia a la part inferior de la pantalla en les retransmissions de TV3 quan el Barça marcava un gol o en moments destacats dels partits.
Ladislao KUBALA: Futbolista hongarès que a mitjans del segle XX va canviar la història del club. Va ser el líder de l'equip de les Cinc Copes que a la temporada 1951-52 ho va guanyar tot. Entre 1950 i 1961, va jugar 256 partits oficials amb la samarreta blaugrana, va marcar 194 gols i, entre els seus 14 títols, destaquen 4 Lligues i 2 Copes de Fires. També va ser tècnic barcelonista en dues etapes.
Ronald KOEMAN: L'heroi de Wembley. Autor del gol amb el qual el Barcelona va conquistar la primera Copa d'Europa de la història el 1992, aquest elegant central neerlandès va ser un dels líders del Dream Team de Cruyff. Els seus potents llançaments de falta espantaven els porters contraris. També va entrenar el primer equip blaugrana (2020-21).
Joan LAPORTA: L'actual president de l'entitat va liderar el 2003 la reconstrucció del club després de l'etapa grisa de Joan Gaspart. En la seva primera etapa (2003-2010), el primer equip de futbol va tornar a l'elit europea amb Frank Rijkaard (2003-2008) i va marcar una era de la mà de Pep Guardiola a partir del 2008. El 2021 va rellevar Josep Maria Bartomeu (2014-2020) com a president.
LES CORTS: Estadi on va jugar el primer equip de futbol entre 1922 i 1957 que tenia una capacitat inicial de 22.000 espectadors i, després de diverses reformes, va aconseguir un aforament de 48.000 aficionats.
Sergio LOZANO: El Búfal. Emblema de la secció de futbol sala que no només destaca per la indubtable qualitat sinó també per la resiliència, perquè al llarg de la seva carrera ha patit quatre lesions greus de genoll.
La MASIA: El bressol d'on han sortit llegendes del club com Messi, Iniesta, Guardiola, Aitana i Gerard Piqué, entre molts altres esportistes. La residència de joves futbolistes va néixer el 1979 a la masia de Can Planes, situada al costat del Camp Nou. El 2011, el centre de formació es va traslladar a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, situada a Sant Joan Despí.
Leo MESSI: El millor jugador de la història del club. L'argentí és el màxim golejador de la història de l'entitat (672) i el jugador estranger amb més partits en la història del club (779). Davant les dificultats econòmiques del club per afrontar la seva renovació, Messi va abandonar el Barça l'estiu del 2021 amb un palmarès envejable: 35 títols, entre els quals destaquen 4 Lligues de Campions i 10 Lligues.
MÉS QUE UN CLUB: Frase pronunciada per Narcís de Carreras el 17 de gener de 1968, en plena dictadura franquista, en el discurs de la seva presa de possessió com a president de l'entitat. En aquest context de falta de llibertats, va ser una manera subliminal de manifestar que el FC Barcelona, a més d'una entitat esportiva, era un element d'expressió del sentiment catalanista i democràtic.
Josep Lluís NÚÑEZ: El constructor que va presidir l'entitat amb mà de ferro durant 22 anys (1978-2000) i va professionalitzar les estructures del club. Sota la seva direcció, el Barça va contractar estrelles del planeta futbol com Maradona, Schuster, Romario i Ronaldo, entre molts altres jugadors, i va apostar per Johan Cruyff com a tècnic del primer equip.
Joan Carles NAVARRO: Amb el sobrenom de la Bomba pels seus inconfusibles tirs a cistella, és un dels jugadors més talentosos de la història de la secció. Màxim anotador i assistent de la història del Barça a la Lliga ACB, posseeix les dues úniques Eurolligues de l'entitat. Actualment és el director esportiu de la secció de bàsquet.
ORIÜNDS: Jugadors estrangers que a finals dels 60 podien jugar a la Lliga espanyola sempre que fossin fills de pares espanyols i no haguessin estat internacionals als seus països d'origen. El president del Barça Agustí Montal va presentar un informe per demostrar la gran quantitat de falsos oriünds existents i va permetre que a la temporada 1973-74 els clubs poguessin incorporar dos estrangers per equip.
PALAU BLAUGRANA: La casa de les seccions del club. Inaugurat el 1971, el pavelló va ser dissenyat pels arquitectes Francesc Cavaller i Josep Soteras amb un aforament de 7.585 espectadors. El club té previst construir un nou Palau els pròxims anys dins del projecte de l'Espai Barça.
PENYES: Amb gairebé 1.300 per tot el món, les penyes sempre han estat un dels braços "armats" del barcelonisme i un dels elements electorals més importants.
Alèxia PUTELLAS: La Reina. Migcampista amb ànima de davantera que s'ha erigit en l'emblema de l'equip femení que ha dominat el futbol europeu en l'últim lustre. A més dels seus títols amb el Barça, entre els quals destaquen tres Lligues de Campions, té dues Pilotes d'Or.
Enrique Castro, QUINI: Va arribar el 1981 i amb 31 anys, després de pagar 82 milions de pessetes (492.000 euros). Golejador de raça, el seu nom a Barcelona va lligat al fet que va ser segrestat durant 25 dies, un succés que va commocionar el món del futbol.
Antoni RAMALLETS: Segurament el primer gran porter de l'entitat, de l'equip de les Cinc Copes, té el rècord absolut de trofeus Zamora. Es va consagrar internacionalment en el Mundial del Brasil, on va ser batejat com El gat de Maracaná.
Valero RIVERA: Un dels grans entrenadors de la història del Barcelona, al qual va dirigir durant 20 anys, i de l'handbol mundial. Entrenador del Dream Team blaugrana que va arribar a sumar 70 títols, entre ells cinc Copes d'Europa consecutives.
RONALDINHO: Va arribar el 2003 amb 23 anys i com a flamant campió mundial, i va revolucionar l'equip blaugrana sumit en una crisi de resultats. Amb ell, els blaugranes van guanyar dues Lligues i la Champions de París el 2006.
Josep SAMITIER: Un dels davanters més emblemàtics del club català, líder del Barça en els reeixits anys 20 i un dels màxims golejadors de la història. Va popularitzar el futbol i va marcar una època. Va signar el 1919 a canvi d'una armilla i un rellotge. Posteriorment van continuar els seus èxits com a entrenador i secretari tècnic.
SEXTET: El 2009, els blaugranes, dirigits al camp per Leo Messi i amb Pep Guardiola a la banqueta, es van convertir en el primer club que va conquistar el sextet, els sis títols en joc: Lliga, Copa, Lliga de Campions, Supercopa d'Espanya i d'Europa i Mundial de Clubs. El 2020, el Bayern de Munic també ho va aconseguir.
Josep SUÑOL: President del Barcelona i polític d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser afusellat per l'exèrcit franquista el 1936.
TENERIFE: Va ser l'escenari de dues Lligues molt recordades pel barcelonisme, les dues de forma consecutiva (1991-92 i 1992-93) després de dues derrotes del Reial Madrid a l'Heliodoro Rodríguez López en l'última jornada. El Barça no va fallar.
UNICEF: Al setembre de 2006, el Barcelona va lluir per primera vegada a la samarreta un logotip publicitari, el d'UNICEF. En comptes de cobrar, l'entitat va donar 1,5 d'euros a UNICEF en un acord insòlit.
URRUTI: Protagonista de la Lliga conquistada la temporada 1984-85 després d'aturar un penal a Mágico González a Valladolid en el minut 88. El Barça va aconseguir el campionat després d'onze anys perseguint-lo.
Víctor VALDÉS: Un dels grans porters del Barça. Va jugar 602 partits i va conquistar 21 títols, entre ells 3 Champions. La seva actuació a la final de la Champions del 2006 a París serà recordada sempre.
WEMBLEY: Escenari en el qual els blaugranes van aconseguir la primera Copa d'Europa. Va ser el 1992 amb un gol de Ronald Koeman a la pròrroga que va encimbellar el Barça de Johan Cruyff.
WANKDORF STADION: Si Wembley va ser la cara, el Wankdorf Stadion de Berna, la creu. Els pals quadrats de les seves porteries van repel·lir fins a quatre rematades dels catalans, que van perdre 3-2 contra el Benfica. Després d'aquell partit, tots els pals van ser cilíndrics.
XAVI HERNÁNDEZ: Un dels grans jugadors de la història del Barcelona, component del millor equip de la història, va acumular 870 partits i 4 Champions en 17 temporades. Posteriorment va dirigir l'equip des de la banqueta.
YOKOHAMA: L'estadi nacional de Yokohama va ser la seu de la final del Mundial de Clubs el 2011, un partit que el Barcelona de Guardiola va guanyar amb una exhibició (4-0) contra el Santos, però sobretot amb un futbol total que serà recordat sempre.
Andoni ZUBIZARRETA: Va ser el porter del Barça en la primera final conquistada a Wembley i un dels porters històrics del futbol espanyol. Es va convertir en director tècnic del club català entre el 2010 i el 2015. EFE