Els davanters respiren tranquils: s'acomiada un dels defenses més destralers de la Lliga

"Totes les etapes s'acaben". Amb aquest tòpic s'ha acomiadat Damián Suárez del Getafe. L'uruguaià marxa del Coliseum, i no perquè el facin fora o perquè el seu rendiment s'hagi vist disminuït. Amb 35 anys, Suárez ha aprofitat una oferta del Botafogo brasiler per demanar al president Ángel Torres --una mena de segon pare per a ell-- que el deixi apropar a casa després de 9 anys defensant la samarreta blava. En el seu cas, defensant-la amb dents i ungles, com bé sabien els davanters que se l'han trobat davant.

En les 13 temporades que Damián Suárez ha jugat a l'estat --abans de recalar al conjunt del sud de Madrid, va ser 3 anys a Elx i un a l'Sporting de Gijón-- ha destacat pels seus ferris marcatges als golejadors. La llista dels damnificats és llarga. A la retina dels aficionats quedaran les seves mítiques batalles amb Neymar, a l'Elx i al Getafe, o amb el seu homònim i compatriota, Luis Suárez. En el fons, mai va amagar que els seus colors no eren els blaugranes.

Damián, internacional "charrúa", ha estat un equilibrista caminant sobre el límit del reglament, un geni de la dosificació de les targetes. Només així es pot entendre que, amb la fama que l'ha precedit, només hagi estat expulsat en 8 dels gairebé 350 partits que ha disputat a LaLiga. La meitat per doble groga i l'altra amb vermella directa. No obstant això, els últims dies ha assegurat que "no trobarà a faltar els àrbitres" espanyols.

Però no calia ser un rival per patir l'"humor" de Suárez. Excompanys seus han confessat a Relevo que el pitjor eren les seves bromes pesades: roba tallada amb tisores, sabates al congelador... José Bordalás perd la "guineu". Els davanters respiren tranquils.

??????? ????? ? ? pic.twitter.com/aqJyo92aK7

— Getafe C.F. (@GetafeCF) February 5, 2024