Els dos motius de l'ocàs d'Oriol Romeu al Barça

Ha estat el mantra de Xavi. Des d'aquell convuls 27 de gener, quan va anunciar la seva intenció d'abandonar la banqueta del Barça a finals de temporada, l'entrenador ha repetit gairebé cada setmana que l'equip va començar a jugar millor des del seu rectificat anunci. Aquell punt d'inflexió coincideix amb un altre fet: l'ocàs definitiu d'Oriol Romeu a les alineacions del Barça, interromput només per l'aïllada titularitat de l'ebrenc aquest abril a Cadis.

El declivi de l'ex del Girona s'ha anat agreujant amb l'evolució dels mesos. Titular indiscutible en el primer tram de curs, els seus errors en les desfetes de Champions a Hamburg, terra d'acollida del Xakhtar Donetsk, i a Anvers van condemnar el d'Ulldecona. Les molèsties físiques al genoll tampoc van ajudar Romeu a recuperar el nivell de joc de la pretemporada i els retocs tàctics de Xavi al mig del camp blaugrana --el més sensible va ser l'aposta de Christensen de pivot-- van acabar de deixar-lo fora dels plans de l'equip.

Aquest divendres, el mateix Xavi ha verbalitzat les dues principals causes d'aquest protagonisme minvant a poques hores de tornar a Montilivi, l'escenari que va veure el Romeu més imponent.

"Va començar jugant molt però després per culpa de molèsties físiques ha anat participant menys. L'hem anat gestionant perquè no patís a nivell físic i després que hem escollit altres futbolistes abans que ell. És la competència tan ferotge que hi ha al Barça, com a equip gran que és. Al final ha participat molt menys del que jo creia també, però això va de rendiment i hem decidit jugar amb altres companys."

El genoll i la competència, motius d'un ocàs que ha fet de la història d'Oriol Romeu al Barça una experiència agredolça: sense gaires minuts, sense "tackles", sense gols. L'experiència d'un futbolista que amb 32 anys ha viscut el repte de tornar 12 anys després al club que el va formar.