Klaudia Zwolinska rebrà un diamant per la plata a París (Reuters)
Klaudia Zwolinska rebrà un diamant per la plata a París (Reuters)
Jocs Olímpics de París

De 768.000 dòlars a 5 vaques: la disparitat dels premis dels Jocs Olímpics

Diamants, pintures o apartaments són algunes de les altres "medalles" que guanyen alguns esportistes

Redacció Esport3Actualitzat

La glòria olímpica no sempre és sinònim de guanys econòmics per als atletes que aconsegueixen una medalla en els Jocs. A París, hi ha des de campions que no reben cap ingrés dels seus països, com els de la Gran Bretanya o Noruega, com d'altres que reben sis xifres en dòlars de les seves pàtries. La varietat de premis també canvia molt entre cada govern: bitllets de metro, pagues vitalícies, habitatges o vaques.


Els més ben pagats

Com més petit el país, més suculent és el pagament. Tot i que és una màxima que no es compleix sempre, els que millor paguen són dos dels més petits del món, Hong Kong i Singapur. Els hongkonguesos que es pengen un or s'emporten 768.000 $. En aquesta edició dels Jocs Olímpics, la regió administrativa de la Xina havia augmentat el valor a repartir. Ho saben bé els seus dos ors olímpics, l'esgrimidora Vivian Kong i l'esgrimidor Cheung Ka Long. A banda dels diners, també hi ha alguns reconeixements en espècies. Per exemple, l'empresa del transport metropolità de Hong Kong els ha donat un passi gratuït de per vida.

A Singapur, l'or comporta una despesa a l'administració de 745.000 $, la meitat per una plata i la quarta part pel bronze. Això sí, la ciutat estat només ha hagut de desembutxacar el màxim de diners per a Joseph Schooling, el nedador que va batre Phelps en els 100 metres papallona a Rio amb un primer lloc.

També recompensen amb més de sis xifres els seus guanyadors olímpics Israel, Malàisia, Indonèsia o el Kazakhstan. A l'Índia, els totals poden superar els 100.000 $. Un dels països que també ha augmentat els premis que reparteix és França. El país amfitrió ha passat dels 65.000 € de Tòquio, als 80.000 € de París per un or.


I els catalans que competeixen amb Espanya?

Els medallistes de la delegació espanyola estan entre els que més perceben. En els esports individuals, Espanya és el setè país que més bé paga, el primer dels europeus. L'or significa 94.000 euros als atletes, 48.000 euros la plata i 30.000 euros el bronze.

La quantia varia en els esports en parelles. L'or, 75.000 euros; la plata, 37.000; i el bronze 25.000. L'import és per a cadascun dels integrants, com per exemple per al català Florian Trittel. En els esports de tres o més participants, el premi és de 50.000 per als campions, 29.000 per als subcampions i de 18.000 per aquells que assoleixen el bronze. Els set catalans de la selecció espanyola masculina també ompliran les butxaques per l'or.

Arnau Tenas celebrant l'or en futbol amb la selecció espanyola (Reuters)
Arnau Tenas celebrant l'or en futbol amb la selecció espanyola (Reuters)

Diamants, apartaments i vaques

Alguns països són especialment generosos i, a més dels diners, afegeixen més regals. Alguns són d'allò més curiosos i coincideixen en alguns casos amb qui millor paga. Polònia és un dels que més diversifica. Per exemple, la palista Klaudia Zwolińska, plata en eslàlom K1 de canoa, rebrà una pintura, un val de vacances, una beca i un diamant. L'or de l'escaladora Aleksandra Mirosław també tindrà un premi semblant.

Als Jocs de Tòquio va haver-hi obsequis encara més estranys. La jugadora de tenis taula japonesa Kasumi Ishikawa va rebre cent bosses d'arròs per la plata. Algunes informacions també apuntaven que en aquesta cita, l'or en dobles de bàdminton d'Indonèsia es va premiar amb cinc vaques, un restaurant de pilotilles i una casa nova.

A Malàisia, empreses privades també donen apartaments de luxe i més diners als campions. També cal afegir-hi que algunes cadenes de restaurants els donen menjar i te gratuït. Al Kazakhstan, l'Estat també reparteix apartaments.

Les pensions vitalícies o l'exempció del servei militar són alguns dels obsequis que reben a Corea del Sud.


Paguen amb glòria

Hi ha governs que han decidit no donar cap bonificació directa en diners per als seus medallistes. Els dos casos més rellevants són la Gran Bretanya i Noruega. Els britànics acostumen a ser un dels que més medalles aconsegueixen en les cites olímpiques. Per exemple, si no hi ha cap sorpresa, acabaran entre els cinc primers al medaller.

ARXIVAT A:
Jocs Olímpics
Anar al contingut