Joan Laporta reacciona a la imputació negant el suborn i apuntant al "madridisme sociològic"

Les primeres paraules de Joan Laporta a "El matí de Catalunya Ràdio" després de la seva imputació en el cas Negreira per un delicte de suborn continuat ha estat per remarcar el seu bon estat d'ànim:

"Estic serè, fort i carregat d'arguments. Avui torno a parlar perquè no hi estic d'acord i crec que la imputació no té fonament."

El president del FC Barcelona es defensa apel·lant a l'opinió de l'advocacia i al criteri de la Fiscalia, contrari al del jutge Joaquín Aguirre. En aquest sentit, assenyala l'historial del magistrat:

"Podem estar tranquils, aquest cas serà com tants casos que ha portat aquest jutge, que s'han acabat arxivant. Diu que hem comprat àrbitres: no és cert! Pel seu històric sabíem que era possible que ens investigués."

Laporta creu que no podran acusar l'entitat de res i deixa clar que "no hi ha suborn perquè el senyor Negreira no era un funcionari públic". I per refermar la seva tranquil·litat ha afegit: "A més, no és un delicte continuat i, per tant, ha prescrit."

Assenyala al "madridisme sociològic"

Veu una "campanya orquestrada per desestabilitzar el Barça, aprofitant el cas Negreira". Culpa d'aquests "pals a les rodes" el "madridisme sociològic" que impregna les altes esferes de poder de l'Estat.

"És als mitjans de comunicació, als entorns polítics i també a l'esport. La majoria dels que manen són del Madrid."

"Veuen que el president d'aquesta nova era és el president d'aquell Barça esplendorós (el de Guardiola i Messi)", afirma com a advertència el mandatari culer. Tot i aquestes paraules, manté una relació "cordial" amb el president del Reial Madrid, Florentino Pérez.

Els informes de Negreira

L'inici dels pagaments a l'exvicepresident del Comitè d'Àrbitres es remuntaria "a l'època Núñez o Gaspart". A canvi d'aquests pagaments hi havia un "assessorament materialitzat en informes al servei de l'àrea esportiva". En aquest punt ha recordat el prestigi que tenia el fill de l'exàrbitre, Javier Enríquez Romero, en el camp de l'anàlisi esportiva. De tot plegat, reconeix que "hi havia factures, hem acreditat els serveis". 

Per Laporta, la hipòtesi que aquestes operacions servien per influir en la tasca dels àrbitres no té recorregut, i ha insisitit: "Podem estar tranquils. Estem carregats d'arguments: des del punt de vista tècnic i jurídic nosaltres estem provant la nostra hipòtesi."

Difícil front comú amb Rosell i Bartomeu

Respecte a la petició de Josep Maria Bartomeu de donar "una mostra d'unió" pública per contrarestar el desprestigi que pugui provocar al club l'afer Negreira, Laporta nega que li hagi trucat ningú. En aquest punt ha assegurat que ha estat ell qui s'ha intentat posar en contacte amb Sandro Rosell "i no m'ha respost les trucades", fent referència a la nota de veu que va deixar a l'expresident com a reacció a l'assenyalament del comissari Villarejo a Laporta com la persona que va filtrar la informació en el cas Rosell. Ha reiterat que posarà una querella criminal al comissari.

El context: el jutge l'imputa en contra del criteri de la Fiscalia

El jutge que instrueix l'anomenat cas Negreira ha decidit imputar el president del Barça, Joan Laporta, en considerar que els pagaments que el club va fer a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres entre el 2008 i el 2010 no han prescrit perquè constitueixen un delicte de suborn continuat.

En la seva interlocutòria, el jutge Joaquín Aguirre acorda ampliar la condició d'investigats, que ja tenen els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, a Laporta i als membres de la junta directiva amb responsabilitat en els pagaments en el seu anterior mandat. El jutge també investiga el club en aquest cas, no només per suborn, sinó també per corrupció esportiva.

El magistrat del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona discrepa així del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que va excloure Laporta de la denúncia presentada pels 7,3 milions d'euros que el Barça va pagar a José María Enríquez Negreira i al seu fill entre els anys 2001 i 2018, en entendre que la seva participació en els fets durant la seva primera presidència, entre el 2003 i el 2010, ja hauria prescrit.

A més dels delictes de suborn continuat, corrupció esportiva, administració deslleial i falsedat documental, el jutge també atribueix als investigats el delicte de falsedat comptable, per les factures suposadament falses sobre els pagaments a Negreira que el Barça va lliurar a Hisenda per desgravar-se l'impost de societats.

Segons el jutge, aquest delicte prescriu al cap de 10 anys de l'últim pagament.