Jonatan Giráldez: "Gràcies eternes a Markel Zubizarreta, el projecte que ha fet és molt gran"
Ha posat un 8 al seu estat de satisfacció. L'entrenador del Barça campió de tot, Jonatan Giráldez, ha parlat amb l'Onze d'Esport3 l'endemà d'una victòria espatarrant contra el València per 6-0. Què necessita per arribar al 10? "Mantenir l'exigència i la tensió competitiva els 90 minuts", assegura el gallec.
Abans que comenci a esgotar-se el 2023, el millor any de la seva vida "esportivament i personal", respon als temes que marquen l'actualitat de l'equip. Giráldez, pare del petit Cíes, de quatre mesos, veu un punt en comú entre la feina de tècnic i la paternitat: "En les dues necessites tenir paciència i regular les emocions", un mètode que també li ha fet servei per superar la marxa de Markel Zubizarreta:
"Ell va confiar en mi, va ser el primer que va apostar per mi. El projecte que ha fet és molt gran. Jo ja sabia que marxaria des de feia molt de temps i no el vaig pressionar perquè el més important és respectar-lo i donar-li les gràcies eternament. Si l'RFEF el vol, és normal, qualsevol altre club o federació estaria disposat a contractar-lo."
"El club vol que continuï"
El de Vigo no sap qui serà el nou director esportiu. Amb gairebé tota seguretat, sigui qui sigui se'l trobarà a ell a la banqueta. Això diu de la seva renovació, ara que el juny de l'any que ve acaba contracte:
"El club m'ha comunicat que volen que continuï, és la intenció. No és un tema prioritari per mi, encara tinc fam, no em serveix viure de rendes."
Li agradaria guanyar el The Best pel qual està nominat a millor entrenador per la FIFA. Això no obstant, respecte als premis individuals, el seu consell sempre és continuar pensant en l'equip. D'això en sap i molt la capitana, Alèxia, a qui veu millorar en cada partit:
"No està en la seva millor versió; la veig amb ganes, millorant la seva versió competitiva en cada partit. El rol nou, més a prop de l'àrea en posició de 10 o de davantera, és un procés que necessita temps: cada partit tindrà un rol diferent, la il·lusió de tornar a competir i ganes d'entrenar."
La realitat del futbol femení
Valorant l'evolució del futbol femení, es complau de la igualtat viscuda en l'últim Mundial, però encara hi veu molt camí per recórrer:
"Estem competint en camps de gespa artificial, alguns sense vestidors per a l'staff, amb il·luminació insuficient... Va en contra de l'espectacle."
Sobre el cas Rubiales, Giráldez i la plantilla van abordar la polèmica internament. L'objectiu del tècnic sempre va ser tractar i aïllar un tema extraesportiu deixant-lo al vestidor per minimitzar el risc de lesió:
"Si tu estàs entrenant amb el cap al que passa fora, no et pots centrar en la competició i tens risc de lesió."