Nova Zelanda torna a ser d'un altre planeta i és a una victòria de revalidar la Copa Amèrica (6-2)

L'inici de la setena regata de la final ha estat marcat pel vent de llevant, que ha anat canviant a mestral, inèdit en aquests dos mesos de competició a Barcelona. L'onada de fons condicionaria també la lectura del terreny de joc. I qui ha dominat la presortida, per poc, ha estat el conjunt neozelandès.

Els kiwis han llegit millor la situació i han enviat el vent brut a Ineos. De seguida l'Emirates s'ha posat amb 200 metres d'avantatge, quan encara no havien arribat ni a la primera boia!

El Team New Zealand ha començat a navegar uns tres nusos més ràpid que el veler britànic i ha posat rumb directe cap a la victòria. A mitja prova ja li treia 24 segons de diferència. L'impecable Taihoro ha tornat i ha destrossat el rival. Hi havia un oceà entre els dos equips; més de 1.000 metres! Nova Zelanda s'ha imposat per un minut i 13 segons i ha posat el 5 a 2 en el marcador.

Amb aquest panorama, Ineos no podia fallar en la vuitena regata i ha introduït algun canvi. Per començar el floc. Però en una presortida igualada, els kiwis han accelerat una mica més que els britànics. En una regata ampliada a 8 trams, amb més vent, els de l'hemisferi sud han tornat a ser un míssil.

En canvi, l'Ineos ha tingut algun problema per mantenir el vol i, de seguida, el Taihoro s'ha distanciat a més de 400 metres. Es repetia la pel·lícula. El Team NZ ha tornat a tenir més nusos de velocitat.

Les seves hidroales han brillat com mai i la tripulació de Peter Burling no ha comès ni un error. Amb un ritme d'un altre planeta, el recital s'ha completat amb 55 segons d'avantatge. 6 a 2 en el global.

La Gran Bretanya somia en una remuntada que sembla impossible..., com la del 2013 de l'Oracle dels Estats Units.