Els esportistes que ens han deixat el 2021

GENER

Gerry Marsden Nascut a Liverpool el 24 de setembre del 1942, va morir a Merseyside, també a Anglaterra, el 3 de gener, als 78 anys, després de tenir una infecció al cor. Marsden, músic i cantautor, va ser el líder de la banda Gerry and The Pacemakers, contemporanis de The Beatles. El 1963 van fer una versió del "You'll never walk alone" que els aficionats del Liverpool van fer seva i van convertir en l'himne del club. La imatge de les graderies d'Anfield Road cantant la cançó ha esdevingut una icona del futbol mundial. El tema també se sol sentir en altres estadis com ara el del Borussia Dortmund alemany o el del Glasgow Rangers escocès.

Hubert Auriol (motor) Nascut a Adis Abeba, Etiòpia, el 7 de juny del 1952, va morir a Garches, a França, el 10 de gener als 68 anys, a causa d'una malaltia vascular. Va ser pilot de ral·lis. Va ser en el ral·li Dakar on es va fer un nom ja que va ser el primer a guanyar-lo en motos (el 1981 i el 1983) i en cotxes (1992). Del 1995 al 2004 va ser el director de la mítica prova africana. Precisament se'l coneixia amb el pseudònim de l'"africà".

Vicente Cantatore (futbol) Nascut a Rosario, l'Argentina, el 6 d'octubre del 1935, va morir a Valladolid el 15 de gener, als 85 anys. Cantatore va ser l'entrenador més important de la història del Valladolid, equip que va dirigir en tres etapes: la temporada 85-86, del 1987 al 1989 i la temporada 96-97. Va portar-lo a jugar la final de la Copa del Rei el 1987, cosa que va permetre a l'equip jugar la Recopa. El 1995 va salvar el Valladolid del descens a Segona Divisió. L'any següent el va classificar per a la Copa de la UEFA. També va dirigir el Sevilla, el Betis, el Tenerife i l'Sporting de Gijón.

Sergi Mingote (alpinisme) Nascut a Parets del Vallès el 9 de març del 1971, va morir al K2, al Pakistan, el 16 de gener, als 49 anys. Va ser l'alcalde de Parets del 2011 al 2018. Consumat alpinista, va proposar-se pujar els 14 vuitmils del planeta sense oxigen suplementari, en 1.000 dies. La pandèmia del coronavirus li va capgirar els plans. El 2003 va fer l'Everest per segona vegada per commemorar els 20 anys de TV3 i Catalunya Ràdio. TV3 va transmetre en directe la coronació del cim més alt de la Terra. Quan intentava el K2 va tenir una relliscada fatal durant el descens al camp 3, situat a la cota de 6.000 metres.

Manuel Soler (motor) Nascut a Barcelona el 9 de març del 1957, va morir a Sant Quirze de Safaja el dia 20 de gener, al 63 anys, per una aturada cardíaca. Va ser un pilot de trial que va destacar als anys 70-80. Va ser el primer català a guanyar una prova del Campionat del Món de trial, a Finlàndia, el 1979. Se'l coneixia pel sobrenom d'"el monstruet" per la seva precocitat i el seu gran nivell de pilotatge. Provenia de la família Bultó, pionera del motor a Catalunya, i ja de ben petit va destacar en el trial. Va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya el 1974, amb 17 anys. Va ser-ne el campió també els tres anys següents.

Adrián Campos (motor) Nascut a Alzira el 17 de juny del 1960, va morir el 27 de gener, als 60 anys, a la seva vila natal, a conseqüència d'una dissecció de l'artèria aorta. Va disputar 21 curses de Fórmula 1 entre els anys 1987 i 1988, a l'escuderia Minardi, on va coincidir amb el català Lluís Pérez Sala. Campos va ser el descobridor i l'impulsor de pilots com Marc Gené o Fernando Alonso, que de la seva mà van fer el salt a la Fórmula 1. També presidia la seva escuderia Campos Racing, amb la qual tenia equips competint en F2 i F3, i va crear l'equip Hispania de Fórmula 1.  

Pedro Muñoz (tenis) Nascut a Madrid el 1948, va morir el 30 de gener, als 72 anys, a conseqüència del coronavirus. El 2004 es va convertir en el primer president no català de la Federació Espanyola de Tenis des del 1923. Va ocupar el càrrec fins al 2009. En el seu mandat, Espanya va guanyar, el 2008, la Copa Davis, com a visitant i en pista dura, a l'Argentina. Muñoz va ser l'impulsor del torneig de l'Espinar, a Segòvia, considerat el challenger més important del món sobre pista ràpida. La seva presidència, però, va estar marcada per les polèmiques amb l'elit del tenis espanyol --inclòs Rafa Nadal-- per divergències en l'elecció de Madrid per jugar una eliminatòria de Copa Davis sense tenir en compte l'opinió contrària dels jugadors, reticents a jugar a la capital espanyola perquè està a 600 metres sobre el nivell del mar, cosa que consideraven que afavoria l'equip rival.

Justo Tejada (futbol) Nascut a Barcelona el 6 de gener del 1933, va morir també a Barcelona el 31 de gener, al 88 anys. Jugador del Barça (1953-61), del Reial Madrid (1961-63) i de l'Espanyol (1963-65). Amb el Barça va guanyar dues Lligues i dues Copes. Amb el Madrid també va guanyar dues lligues, però una sola copa. Amb el club blaugrana també va aconseguir dues Copes de Fires. Tejada era un extrem ràpid que va coincidir al Barça amb Ladislao Kubala, Antoni Ramallets, Estanislao Basora, Evaristo Macedo o Eulogio Martínez, entre d'altres. Va ser internacional 8 vegades. El dia de la inauguració del Camp Nou, el 24 de setembre del 1957, va marcar el segon gol del Barça.

Alejandro Gómez (atletisme) Nascut a Vigo l'11 d'abril del 1967, va morir a Zamanes, Vigo, el 31 de gener, als 53 anys, a conseqüència d'un tumor cerebral. Va ser un destacat atleta de fons. Va quedar segon a la marató de Rotterdam del 1997, amb una marca de 2h 7m 54s, que va ser, en aquell moment, el rècord d'Espanya, que fins aleshores tenia Martín Fiz. Va ser dues vegades campió d'Espanya de cros (1989 i 1995), cinc vegades campió d'Espanya del 10.000 metres (1989, 1991, 1993, 1995, 1996) i dos cops campió d'Espanya de mitja marató (1992 i 2003). Va participar en tres mundials i en tres Jocs Olímpics (Seül 88, Barcelona 92 i Atlanta 96), a més de diverses edicions del Mundial de mitja marató.

FEBRER

Martí Vergés (futbol) Nascut a Vidreres el 8 de març del 1934, va morir el 17 de febrer, als 86 anys. Vergés va fer la seva carrera futbolística al Barça, on va jugar sobretot de migcampista, del 1956 al 1966. Va jugar-hi 285 partits i va marcar 43 gols. Va formar part de l'equip que va jugar el dia de la inauguració del Camp Nou, el 24 de setembre del 1957. Amb el Barça va guanyar 2 Lligues, 3 Copes i 3 Copes de Fires. També va ser president dels Veterans del Barça del 1999 al 2003.

Fausto Gresini (motor) Va néixer a Imola, a Itàlia, el 23 de gener del 1961 i va morir de coronavirus el 23 de febrer, al 60 anys, a Bolonya. El pilot italià va ser un dels grans dominadors de la categoria dels 125 centímetres cúbics del Mundial de motociclisme del 1983 al 1994. Va ser dues vegades campió del món de la categoria, el 1985 i el 1987. Va aconseguir 21 victòries, 47 podis i 17 primers llocs a la graella. Especialment destacat va ser el títol del 1987 ja que va aconseguir 10 de les 11 victòries possibles. Només en l'últim Gran Premi d'aquell any, el de Portugal --que es va córrer al circuit d'El Jarama, a Madrid-- no va poder aconseguir el triomf per culpa d'una caiguda. El 1986 va ser subcampió mundial dels 125 cc. Era el director esportiu del Team Gresini MotoGP, a més de ser el propietari de l'Oil Gresini de Moto2 i el Gresini Racing de Moto3.

MARÇ

Dick Hoyt (atletisme) Va néixer l'1 de juny del 1940 als Estats Units, i va morir el 17 de març, als 80 anys. Va ser conegut perquè va dur el seu fill Rick, amb paràlisi cerebral i tetraplegia, a fer moltes curses com maratons o triatlons, empenyent la seva cadira de rodes. En total van fer unes mil curses per tot el món. També van ser els primers a acabar un ironman. I el 1992 van fer la volta als Estats Units en bicicleta tàndem. Van fer 6.000 km en un mes i mig. En Dick Hoyt va començar a portar el seu fill a curses quan aquest li va dir, quan van fer la primera, que durant la competició sentia com si no estigués malalt.

Granville Waiters (bàsquet) Va nèixer a Columbus, Ohio, als Estats Units, el 8 de gener del 1961 i va morir el 23 de març, als 60 anys. Waiters va jugar 5 temporades a l'NBA i dues més a l'ACB, una al Barça i l'altra al Caja Bilbao. Feia 2 m i 13 cm i jugava de pivot. Va fitxar per al Barça el 1988 i amb l'equip blaugrana va guanyar la Lliga, a més de ser finalista a la Copa. La seva aportació, encara que curta de temps, va ser molt valorada pels aficionats blaugranes. Abans de fitxar per al Barça havia estat subcampió de l'NBA amb els Houston Rockets la temporada 1985-86.  

ABRIL

Antonio Martra (hoquei patins) Va néixer a Reus el 2 de març del 1941. Va morir, també a Reus, el 6 d'abril, als 80 anys. Va ser directiu del Reus Deportiu (1967-70) i president de la Federació Espanyola de Patinatge del 1996 al 2004. El 2004 va ser destituït amb motiu de l'aspiració del patinatge català de competir internacionalment de manera oficial.    

Enric Piquet (bàsquet) Va néixer a Barcelona el 24 d'abril del 1928 i va morir a Barcelona l'11 d'abril, als 92 anys. Va ser el president de la Federació Catalana de Bàsquet del 1984 al 2010. Al llarg de la seva dilatada carrera com a directiu va rebre diversos guardons de reconeixement, com la Creu de Sant Jordi el 2008. També tenia l'Orde Olímpic atorgat pel Comitè Olímpic Internacional. Durant el seu mandat, Catalunya va acollir un Campionat del Món, els Jocs Olímpics i la final a quatre de l'Eurolliga, entre altres competicions de gran nivell.

Miguel López Abril (bàsquet) Va néixer a l'Hospitalet de Llobregat el 20 de desembre del 1954. Va morir a Barcelona, l'11 d'abril, als 66 anys. Va ser un destacat jugador que feia de base. Va brillar especialment al FC Barcelona, on va jugar del 1972 al 1979. Amb el club blaugrana va guanyar dues Copes del Rei, el 1978 i el 1979. Va jugar també al Bàsquet Manresa, el Caja Ronda de Màlaga, el Joventut de Badalona i el Caja Àlaba. "Miguelito" va ser 9 vegades internacional amb Espanya.  

Carles Trullols (hoquei patins) Va néixer a Barcelona el 17 de setembre del 1948. Va morir a Barcelona el 12 d'abril, als 72 anys, a conseqüència del coronavirus. Va ser el porter del Barça en la millor època de la secció, quan l'equip blaugrana va guanyar 6 Copes d'Europa, a més de 5 Lligues, 3 Copes del Rei, 4 Supercopes d'Europa i 1 Copa Intercontinental. Va ser considerat el millor porter d'hoquei patins del món.

Josep Mussons (futbol) Va néixer a Igualada el 15 de juliol del 1925 i va morir a Barcelona el 17 d'abril, als 95 anys, a conseqüència del coronavirus. Va ser directiu i vicepresident de la junta del FC Barcelona, presidida per Josep Lluís Núñez, del 1978 al 2000. Va ser un dels principals gestors de La Masia, l'escola i residència de les joves promeses del club blaugrana. Quan va deixar la junta, va ser nomenat president d'honor del futbol base. Fora de l'àmbit blaugrana, va ser un dels fundadors de l'empresa Bimbo a Espanya.

MAIG

Francesc Arnau (futbol) Va néixer a les Planes d'Hostoles el 23 de maig del 1975, i va morir a Oviedo el 21 de maig, dos dies abans de fer 46 anys. Va ser porter del primer equip del FC Barcelona, on va jugar del 1998 al 2001. Va fitxar pel Màlaga, on va jugar 10 temporades, fins que es va retirar. Va ser el director esportiu del Màlaga i, finalment, va ser-ho també de l'Oviedo.

Max Mosley (motor) Va néixer a Londres el 13 d'abril del 1940 i va morir, també a la capital britànica, el 23 de maig. Va ser pilot d'automobilisme i director esportiu. Va ser el president de la FIA, la Federació Internacional d'Automobilisme, entre el 1993 i el 2009. La controvertida figura, molt coneguda també per la seva campanya a favor de la privacitat contra els tabloides britànics -que van airejar fotos d'una orgia en què participava el 2008-, va tenir sonats enfrontaments amb els amos d'algunes escuderies. El 2005 els canvis de regles que va imposar a la Fórmula 1 van fer que el Gran Premi d'Indianapolis només el disputessin 6 monoplaces.

?JUNY

Antoni Hernáez (periodista) Conegut pel sobrenom de "Tom", va néixer a Madrid el 1937 i va morir el 3 de juny, als 84 anys. Periodista, cofundador del diari Sport, el 1979. També ve treballar a Don Balón, al Noticiero Universal i a TVE. Va ser mestre de periodistes de diverses generacions, a les quals va deixar empremta per la seva manera especial d'entendre la informació esportiva.

Emma Roca (muntanyisme) Nascuda a Barcelona el 12 d'agost del 1973, va morir el 18 de juny, als 47 anys, a conseqüència d'un càncer de vulva que se li havia diagnosticat el 2020. Corredora i esquiadora de muntanya, era bombera de professió. Referent de l'esport de muntanya i de la defensa de la natura i el medi ambient, era doctora en Enginyeria Biomèdica per la Universitat Politècnica de Catalunya. En el seu palmarès destaquen dos tercers llocs a l'Ultra Trail del Montblanc i un segon lloc a la Marató de Sables, a més d'altres grans resultats en nombroses curses d'ultradistància.

Manuel Fanlo (periodista) Nascut a Barcelona el 1952, va morir el 28 de juny, als 68 anys, afectat d'Alzheimer. Perico de cor de tota la vida, va ser el primer cap de premsa del RCD Espanyol, del 1989 al 1994. Va ser el creador de l'eslògan "La força d'un sentiment" que ja per sempre més va quedar vinculat al club blanc-i-blau. De caràcter afable i treballador incansable, va ser referent i mestre de multitud de periodistes. Va treballar a molts mitjans, com TV3, Mundo Diario, Mundo Deportivo o 4-2-4, entre d'altres.

JULIOL

Carlos Reutemann (motor) Nascut el 12 d'abril el 1942 a Santa Fe (Argentina). Va morir a la seva localitat natal el 7 de juliol, als 79 anys, per una disfunció renal. Va ser un destacat pilot de Fórmula 1 del 1972 al 1982. El 1981 va ser subcampió mundial. Deu anys després de retirar-se es va dedicar a la política. Va ser governador de Santa Fe i durant 22 anys va ser senador. El 2002 va preferir no optar a la presidència del país --en disputa amb Carlos Menem-- tot i que les enquestes el donaven com a possible vencedor. Mai no va voler explicar les raons de la seva negativa.

Ramon Basiana (patinatge) Nascut a Manresa el 17 de desembre del 1957, va morir a la Vall d'en Bas l'11 de juliol, als 63 anys, víctima del càncer. President de la Federació Catalana de Patinatge des del 2002, estava a punt de ser reelegit quan va morir. Basiana va ser un dels grans artífexs del reconeixement internacional provisional de Catalunya com a membre de ple dret de la FIRS, la Federació Internacional de Patinatge. Això va permetre que Catalunya jugués i guanyés el Mundial B d'Hoquei Patins a Macau, a la Xina, l'octubre del 2004. Un mes després, Catalunya havia de ser ratificada com a membre de ple dret de la FIRS, però les pressions de les autoritats espanyoles als països que tenien intenció d'acceptar la candidatura catalana van acabar decantant una votació que es va fer a la localitat californiana de Fresno. Catalunya no va ser admesa.

Josep Maria Gay de Liébana (economista) Va néixer el 6 de maig del 1953 a Barcelona, on va morir el 16 de juliol, als 68 anys, a conseqüència d'un càncer de ronyó. Gay de Liébana va ser directiu de l'Espanyol del 2004 al 2006. Gran divulgador de l'economia, sempre feia que fos el més entenedora possible. La seva vinculació amb l'Espanyol en particular i amb el futbol en general va fer que apliqués la seva seva sapiència en economia al món de l'esport.

AGOST

Gerd Müller (futbol) Va néixer a Nördinglen, Alemanya, el 3 de novembre del 1945. Va morir el 15 d'agost a Wolfratshausen, també a Alemanya, als 75 anys, a conseqüència de l'Alzheimer que tenia des del 2015. Conegut amb el sobrenom de "Torpede", va ser un golejador nat que va jugar al Bayern de Munic i a la selecció del seu país a la dècada dels 70 del segle XX. Va marcar 566 gols en 607 partits. Encara té el rècord de gols a la Bundesliga: 365. Va ser pilota d'or el 1970.

David Casamitjana (futbol) Va néixer a Castellnou de Seana el 17 de maig del 1932 i va morir a Manresa el 17 d'agost, als 89 anys. Casamitjana va arribar a l'Espanyol el 1953. Jugava de migcampista. Va jugar la final de la Copa d'Espanya del 1957, contra el Barça. La temporada 1954-55 un gol seu contra el Màlaga a La Rosaleda va permetre a l'Espanyol mantenir-se a la Primera Divisió. Del 1958 al 1960 va jugar a l'Oviedo. Va ser tres vegades internacional amb la selecció catalana.

Jacques Rogge (olimpisme) Nascut a Gant, Bèlgica, el 2 de maig del 1942. Va morir a Deinze, també a Bèlgica, el 29 d'agost, a conseqüència de la malaltia de Parkinson. Rogge va ser el president del Comitè Olimpic Internacional del 16 de juliol del 2001 fins al 10 de setembre del 2013. Va succeir el català Joan Antoni Samaranch en el càrrec. Durant el seu mandat va lluitar per acabar amb les corrupteles que hi havia especialment en les eleccions de les seus olímpiques. Amb fama de diplomàtic i impertorbable, va rebre no poques crítiques per negar-se a barrejar la política amb l'esport. També va ser un lluitador incansable per eradicar el dopatge. En aquest sentit no li va tremolar el pols quan va expulsar dels Jocs d'Atenes els atletes grecs Kostas Kenteris i Ekaterini Thanou, després que es saltessin diversos controls poc abans de començar la competició, el 2004.

SETEMBRE

Dusan Ivkovic (bàsquet) Nascut a Belgrad el 29 d'octubre del 1943, va morir a la capital sèrbia el 16 de setembre, als 77 anys. Va ser l'artífex dels grans èxits de la desapareguda selecció iugoslava i, posteriorment, de la selecció sèrbia. Amb Iugoslàvia va guanyar un títol mundial, el 1990, i tres europeus, a més d'obtenir la plata olímpica als Jocs de Seül del 1988. En el seu palmarès com a entrenador de club destaquen dues Eurolligues amb l'Olimpiakos i dues Copes Korac amb el Partizan de Belgrad.

Joan Martínez Vilaseca (futbol). Va néixer a Manresa el 4 de març del 1943 i va morir el 19 de setembre, a Barcelona, als 78 anys. Va fer la carrera de futbolista a l'Espanyol, majoritàriament, on va jugar nou temporades. Quan es va retirar va fer la carrera de tècnic al Barça, on va estar vinculat al futbol base durant 30 anys. També va ser l'encarregat de fer els seguiments de possibles incorporacions i se'l considera el descobridor de jugadors com Guillermo Amor, Iván de la Peña, Luis García, Mikel Arteta, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Carles Puyol, Sergio García, Cesc Fàbregas o Bojan Krki?, entre altres.

OCTUBRE

Bernard Tapie (futbol) Nascut a París el 26 de gener del 1943. Mort també a la capital francesa el 3 d'octubre. Durant 10 anys va ser el propietari de l'Olympique de Marsella, amb el qual va guanyar la Copa de la UEFA el 1993. Aquell mateix any va ser condemnat per corrupció per haver subornat diversos jugadors del Valenciennes perquè es deixessin guanyar. Això va suposar el descens de l'Olympique de Marsella a la Segona Divisió francesa. De fet, la seva etapa de president-propietari de l'equip marsellès va estar farcida de casos de corrupció.

Agustí Jorba (atletisme) Nascut a Barcelona el 3 de juny del 1947, va morir a Vallbona d'Anoia el 21 d'octubre, als 74 anys. Jorba va ser un destacat marxador dels anys 70. Va ser campió de Catalunya de 30 km el 1971, el 1974 i el 1977. Aquest mateix any va aconseguir la medalla de bronze als Jocs del Mediterrani en la prova dels 20 km. Va ser internacional absolut 20 cops i va participar al Campionat del Món del 1976 i al Campionat d'Europa del 1978. També va ser regidor de Vallbona d'Anoia del 2015 al 2019.

Álex Quiñónez (atletisme) Nascut a Esmeralda, l'Equador, l'11 d'agost del 1989, va morir assassinat a trets a Guayaquil, també a l'Equador, el 22 d'octubre, als 32 anys. Va ser el millor velocista del seu país, amb resultats molt destacats en grans competicions. Competia bàsicament en els 100 i els 200 metres. Al Mundial de Doha del 2019 va ser bronze en els 200 metres, sens dubte el millor resultat de la seva carrera. El 2012 va prendre part en la final dels 200 metres dels Jocs de Londres i va quedar 7è, amb un registre de 20 segons i 57 centèsimes, en una prova que va guanyar el jamaicà Usain Bolt. Quiñónez era atleta del FC Barcelona.

NOVEMBRE

Frank Williams (motor) Nascut el 16 d'abril del 1942 a South Shields, al Regne Unit, va morir el 28 de novembre a Londres, als 79 anys. Expilot de curses, cofundador i director de l'equip Williams, va destacar en la Fórmula 1. Un accident de trànsit el 8 de març del 1986, quan marxava del circuit Paul Ricard, li va causar una paràlisi que el va deixar en cadira de rodes. La mort del brasiler Ayrton Senna quan pilotava un Williams, el 1994, li va suposar una acusació d'homicidi de la qual va ser exonerat anys després. Va dirigir l'escuderia del seu nom del 1978 al 2013.

DESEMBRE

Manuel Santana (tenis) Nascut a Madrid el 10 de maig del 1938, va morir a Marbella l'11 de desembre. Santana va ser el pioner del tenis a Espanya. Abans de la seva irrupció, el tenis era absolutament minoritari. Va ser el primer a guanyar un torneig del Grand Slam. Va guanyar-ne 4 (2 Roland Garros: 1961 i 1964; 1 Obert dels EUA: 1965; i 1 Wimbledon: 1966). Va guanyar el torneig londinenc lluint l'escut del Reial Madrid a la samarreta. Va disputar dues finals de la Copa Davis, el 1965 i el 1967, i va ser campió olímpic als Jocs de Mèxic del 1968. Amb Manolo Orantes i Josep Lluís Arilla van formar un equip en aquesta competició, juntament amb Juan Manuel Couder, que va fer descobrir el tenis a centenars de milers d'aficionats, en una època en què Espanya, esportivament parlant, no tenia cap pes internacional. Un cop retirat va ser capità de Copa Davis en dues èpoques, del 1980 al 1985 i del 1994 al 1999.

Josep Sánchez (periodista) Nascut a Barcelona el 1952, va morir, també a Barcelona, el 28 de desembre, a conseqüència de problemes cardíacs, als 69 anys. Va ser un dels pioners de la redacció d'esports de TV3, on va entrar el 1983, amb l'inici de la televisió catalana. De la mà de Jaume Massó, el primer cap d'Esports de TV3, Josep Sánchez va ser un dels primers referents esportius de la cadena, juntament amb Eduard Boet, Eduard Berraondo, Isabel Bosch o Imma Pedemonte. Sánchez, especialitzat en futbol, provenia del diari Dicen. Va estar a TV3 fins a la jubilació, el 2013. Va ser la cara visible en multitud de programes com ara "A tot esport", "Gol a gol" o el "Hat trick total".