Esportistes que ens han deixat el 2024: l'any de la mort de Neeskens, Menotti i Beckenbauer

Recordem els esportistes que ens han deixat aquest 2024

GENER

Carme Valero (atletisme). Nascuda a Castellseràs el 4 d'octubre del 1955, va morir a Sabadell el 2 de gener als 68 anys. L'atleta sabadellenca d'adopció va morir a conseqüència d'un vessament cerebral. Valero va ser la primera dona de l'atletisme català que va ser la olímpica, als Jocs de Montreal del 1976. També va ser campiona del món de cros el 1976 i el 1977. La pista d'atletisme indoor de Sabadell du el seu nom.

René Metge (motor). Va néixer a Montrouge el 23 d'octubre del 1941 i va morir a Sant Urcise, també a França, el 3 de gener als 82 anys. Va ser campió del ral·li Dakar tres vegades (1981, 1984 i 1985). El 1983 va guanyar els 24 Hores de Le Mans de camions. Un cop retirat, també va destacar com a organitzador de proves, com el mateix Dakar, que va passar a dirigir després de la mort, el 1987, de Thierry Sabine.

Mario Lobo Zagallo (futbol). Va néixer a Atalaia, al Brasil, el 9 d'agost del 1931. Va morir a Rio de Janeiro, també al Brasil, el 5 de gener als 93 anys. Mític futbolista i entrenador brasiler. Va aconseguir guanyar el mundial quatre cops, dos com a futbolista, el 1958 i el 1962, i un com a seleccionador, el 1970. El seu quart títol va arribar el 1994 quan era ajudant del seleccionador d'aleshores, Carlos Parreira.

Franz Beckenbauer (futbol). Va néixer a Múnic l'11 de setembre del 1945. Va morir el 7 de gener després d'una llarga malaltia. Considerat un dels millors futbolistes de tots els temps. Va guanyar el Mundial com a jugador (1974) i com a seleccionador alemany (1990). Va ser tres cops campió d'Europa amb el Bayern de Munic. Un cop ja va ser campió de l'Eurocopa, va aconseguir dues Pilotes d'Or. Com a defensa, va redefinir la posició de lliure. La seva classe futbolística, amb un toc de pilota gairebé màgic, li van valer el sobrenom del Kàiser. Es va convertir en una llegenda del futbol mundial.

Jan de Rooy (motor). Va néixer el 19 de febrer del 1943 a Eindhoven, als Països Baixos. Va morir el 30 de gener als 80 anys. Pilot de ral·lis que es va fer famós pilotant camions al ral·li Dakar, prova que va guanyar, en aquesta categoria, el 1987. El seu gran somni va ser intentar superar els cotxes en la mítica prova. En aquest sentit, va mantenir, el 1988, una aferrissada lluita amb el finlandès Ari Vatanen, que pilotava un Peugeot 405 T16. En un moment donat, De Rooy, amb el seu DAF, que pesava deu vegades més que el Peugeot, va ser capaç de superar-lo anant a més de 200 quilòmetres per hora.

FEBRER

Ángel Franco Martínez (futbol). Va néixer a Múrcia el 31 d'octubre del 1938. Va morir el 3 de febrer als 85 anys. Va ser àrbitre de futbol entre el 1969 i el 1986. El seu primer cognom, coincident amb el dictador Franciso Franco, va propiciar que quan la premsa el criticava s'aprofités per criticar el cap de l'Estat, a qui no li feia cap gràcia. Hi havia titulars com "Franco es muy malo" o "Franco se cargó el partido". El dictador va ordenar aleshores que als àrbitres de futbol se'ls anomenés amb els dos cognoms, cosa que encara es fa actualment.

David Pérez (atletisme). Nascut a Manresa l'1 de març del 2005, va morir --també a Manresa-- el 5 de febrer als 18 anys, a conseqüència d'un càncer que se li havia diagnosticat un any abans. Era una de les grans esperances de l'atletisme català en els 400 metres tanques, prova en la qual ja havia estat quart al campionat d'Europa sub18 amb una marca de 51,78.

Miguel Ángel González (futbol). va néixer a Ourense el 24 de desembre del 1947 i va morir a Madrid el 6 de febrer als 76 anys a causa de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Va ser porter del Reial Madrid del 1967 al 1986. Tot i que era no era gaire alt (1,74m), va acabar triomfant a la seva demarcació, tot i que sovint veia com altres porters més alts li passaven davant. Destacava per la seva agilitat. Va guanyar set lligues, cinc copes i dues copes de la UEFA amb el Reial Madrid. Va jugar dos mundials: el 1978 a l'Argentina i el 1982 a Espanya.

Kelvin Kiptum (atletisme). Nascut a Kelyo District (Kenya), va morir a la carretera que uneix Eldoret i Kaptagat, en un accident de trànsit, l'11 de febrer als 24 anys. Kiptum va saltar a la fama quan el 8 d'octubre del 2023 va batre el rècord mundial de marató amb una marca de 2 hores i 35 segons. Mai ningú havia baixat de les 2 hores i 1 minut. El seu objectiu era convertir-se en el primer home que trencava la barrera de les dues hores. Ho volia intentar a la marató de Rotterdam el 14 d'abril del 2024.

Joan Casals L'avi del Barça (futbol). Nascut el 1934, va morir a Barcelona el 14 de febrer als 90 anys. Aficionat del Barça que, al Gamper del 1984, va presentar-se al Camp Nou vestit amb la samarreta blaugrana de l'època de Johan Cruyff. El seu aspecte, amb barba blanca, barretina i panxa prominent, recordava molt el personatge que als anys vint va crear l'il·lustrador Valentí Castanys: l'avi del Barça. Des d'aleshores, Joan Casals i el personatge es van fusionar. L'avi del Barça té una estàtua al Camp Nou.

Henry Rono (atletisme). Va néixer a Kapsabet (Kenya) el 12 de febrer del 1952. Va morir a Nairobi el 15 de febrer, als 72 anys. Un dels grans atletes de fons i migfons de la història de Kenya. Tot i que no va poder disputar mai els Jocs Olímpics, pels boicots del seu país a les cites del 1976 i del 1980, Rono es va fer famós perquè el 1978, en un lapse de tan sols 81 dies, va aconseguir els rècords del món de 3.000 metres, 3.000 obstacles, 5.000 i 10.000 metres, una gesta que només ell ha aconseguit en tota la història de l'atletisme.

Bartolomé Beltrán (futbol). Va néixer a Campanet, Mallorca, el 30 de novembre del 1949. Va morir a Madrid el 17 de febrer, als 74 anys. Va ser president del RCD Mallorca del 1995 al 1998. El Dr. Beltrán i la seva empresa van adquirir la majoria d'accions del Mallorca el 1995. Va passar a ser-ne el president. Sota el seu mandat, el club illenc va viure la seva millor època esportiva. També va ser molt popular perquè des del 1982 es va dedicar a fer divulgació de la salut en programes de ràdio i televisió.

Andreas Brehme (futbol). Va néixer a Hamburg el 9 de novembre del 1960. Va morir a Múnic el 20 de febrer a conseqüència d'un infart als 63 anys. Jugava de defensa. Va jugar al Kaiserlautern, al Bayern de Múnic, a l'Inter de Milà i al Saragossa. Va jugar els mundials del 1986, el 1990 i el 1994. Va ser l'autor del gol que va donar el Mundial del 1990 a Alemanya a la final jugada a Roma contra l'Argentina. Va jugar l'últim dels seus 86 partits amb la selecció al Mundial dels Estats Units el 1994 contra Bulgària.

Artur Jorge (futbol). Va néixer el 13 de febrer del 1946 i va morir el 22 de febrer als 78 anys. Va destacar més com a entrenador que no pas com a jugador. Al llarg de la seva carrera, les lesions el van crucificar. Es va haver d'operar cinc cops del genoll. Com a tècnic va portar el Porto a guanyar quatre lligues i dues copes de Portugal. El seu gran èxit, però, va ser portar el Porto a guanyar la Copa d'Europa el 1987, tot derrotant el favorit, el Bayern de Múnic, per 2 a 1, amb un llegendari gol d'esperó de l'algerià Rabah Madjer. Des d'aleshores se'l coneix també amb el sobrenom de rei Artur.

MARÇ

Manuel Ruiz de Lopera (futbol). Va néixer a Sevilla el 13 d'agost del 1944. Va morir a la capital andalusa el 23 de març als 79 anys. Va ser el president del Betis del 1996 al 2006. Va ser molt conegut per la seva manera de dirigir el club sevillà, per com tractava els jugadors i com es relacionava amb els rivals. Especialment cèlebre va ser quan va acusar el president del Sevilla, Luís Cuervas, d'"anar borratxo ja des de les set del matí", en un dinar amb la directiva sevillista. Era molt creient i devot de la Mare de Déu de Chiclana. Va fer posar el seu nom al camp del Betis.

MAIG

Ferran Estrada (futbol). Nascut a Gerb el 1933, va morir a Barcelona el 2 de maig a conseqüència d'un ictus als 91 anys. Estrada, amb la seva inseparable trompeta, representava, icònicament, l'aficionat blaugrana de tota la vida. Es va presentar sempre que hi havia eleccions a la presidència del club, a la cursa electoral, si bé no hi va poder participar mai en no recollir més d'una vintena de signatures de suport. Ell i Joan Casals, l'avi del Barça, desparegut també el 2024, eren els seguidors barcelonistes més entranyables.

César Luis Menotti (futbol). Va néixer a Rosario, a l'Argentina, el 5 de novembre del 1938, per bé que ell assegurava que havia nascut el 22 d'octubre. Segons sembla, el seu pare el va inscriure com a nascut el 5 de novembre. Va morir a Buenos Aires el 5 de maig als 85 anys. Va ser el seleccionador del seu país quan l'Argentina va guanyar el Mundial del 1978, el primer de la història de l'albiceleste. El 1983 va fitxar pel Barça, on es va estar una sola temporada, en la qual va coincidir amb Maradona. Amb el club blaugrana va guanyar una Copa, una Copa de la Lliga i una Supercopa. La seva manera d'entendre el futbol i el que l'envolta van deixar petja. Un autèntic filòsof del futbol a qui se'l coneixia pel sobrenom del flaco.

JUNY

Jerry West (bàsquet). Nascut a Chelyan (EUA) el 28 de maig del 1938, va morir el 12 de juny a Los Angeles, també als Estats Units, als 86 anys. Va ser jugador de Los Angeles Lakers, a l'NBA, del 1960 al 1974. Un cop retirat, va ser-ne l'entrenador del 1976 al 1979. West es va fer famós per ser el model que es va usar per a fer la silueta del jugador que apareix en el famós logo de l'NBA.

Diego Orejuela (futbol). Va néixer a la Lousiana, a Sevilla, el 20 de gener del 1962. Va morir el 20 de juny als 62 anys. Un dels jugadors més destacats de la història del RCD Espanyol. Era el capità quan l'equip blanc-i-blau va arribar, el 1988, a la final de la Copa de la UEFA, que va acabar perdent amb el Bayer Leverkusen. Va disputar 303 partits oficials amb l'Espanyol, amb el qual va marcar 23 gols en nou temporades.

José Maria Caneda (futbol). Va néixer a Santiago de Compostel·la el 9 de febrer del 1947. Va morir el 24 de juny, també a Santiago de Compostel·la, als 77 anys. Se li va detectar un càncer el 2023. Caneda va ser president de la SAD Compostel·la (1988-2011), club que va aconseguir pujar a la primera divisió el 1994, sota el seu mandat. El Compos es va mantenir a la primera divisió quatre temporades. Caneda també és recordat per una polèmica amb l'aleshores president de l'Atlètic de Madrid, Jesús Gil, el 1996, quan, a les portes de La Lliga de Futbol Professional, es van escridassar. La pitjor part se la va endur el gerent del Compostel·la, José González Fidalgo, que va rebre un cop de puny de Gil a la cara.

JULIOL

Vic Seixas (tenis). Va néixer a Filadèlfia, (EUA), el 30 d'agost del 1923. Va morir a la seva ciutat natal el 5 de juliol als 100 anys. Va ser el número 1 mundial el 1954. Campió de Wimbledon el 1953 i de l'Obert dels Estats Units el 1954. A Catalunya se'l recorda perquè va guanyar la primera edició del Trofeu Compte de Godó, el 1953. A la final va derrotar l'argentí Enrique Morea en tres sets per 6-3, 6-4 i 22-20. L'últim set és el més llarg de la història del torneig barceloní. L'any següent, el 1954, Seixas va repetir final a Barcelona, però la va perdre amb el seu compatriota Tony Trabert.

Waldo Ramos (futbol). Va néixer a Nerva, província de Huelva, el 1939. Va morir el 17 de juliol als 85 anys. Entrenador de futbol que va destacar en el futbol base català. Va portar el Palamós de preferent a la 2a divisió, amb ascensos consecutius, la temporada 1988-1989. A la divisió de plata va portar l'equip palamosí a la vuitena plaça. També va ser entrenador del futbol base del Barça i de l'Espanyol. Va dirigir el Girona, el Màlaga i també el Figueres. Es va retirar com a tècnic al seu Palamós.

Carme Famadas (bàsquet). Nascuda a Argentona l'11 d'abril del 1944, va morir també a Argentona el 25 de juliol, víctima d'un càncer, als 80 anys. Va ser l'autèntica pionera del bàsquet femení català. Va guanyar tres lligues consecutives amb el CD Mataró (1972-1973 i 1974), i va ser escollida també tres cops millor jugadora espanyola, els anys 1971, 1972 i 1973. La seva aportació va ser vital per aconseguir el reconeixement del bàsquet femení professional.

Mariano Haro (atletisme). Nascut a Valladolid el 27 de maig del 1940, va morir a Palència el 26 de juliol als 84 anys, a conseqüència de la diabetis. Considerat el primer gran fondista de l'atletisme espanyol, va aconseguir el seu millor èxit en quedar quart a la final dels 10.000 metres dels Jocs Olímpics de Múnic, del 1972. Allí va establir el rècord d'Espanya amb 27m 48s i 54 centèsimes. Quatre anys després, als Jocs de Montreal, va quedar sisè. Ens els anys seixanta i setanta va ser el gran dominador espanyol a les proves de 5.000 i 10.000 metres.

SETEMBRE

Manolo Montoya (handbol). Nascut a Barcelona el 18 d'octubre del 1959, va morir el 2 de setembre als 64 anys. Entrenador d'handbol que va destacar especialment per portar el Club Balonmano Granollers a guanyar dues lligues EHF, els anys 1995 i 1996. va ser el segon entrenador de la selecció espanyola al Mundial del 2013. Va dirigir la selecció de Romania i també la de l'Iran. Era doctor en ciències de l'activitat física per l'Inefc Barcelona.

Salvatore "Toto" Schillaci (futbol). Va néixer a Palerm l'1 de desembre del 1964 i va morir, també a Palerm, el 18 de setembre als 59 anys, a conseqüència d'un càncer de còlon. Golejador italià dels anys vuitanta i noranta que va jugar al Messina, la Juventus, l'Inter de Milà i el Jubil Iwata del Japó. Va destacar especialment al Mundial del 1990, on va quedar màxim golejador amb 7 gols. En el primer partit va ser suplent.

Dikembe Mutombo (bàsquet). Va néixer a Kinshasa, República del Congo, el 25 de juny del 1966. Va morir a Atlanta, Geòrgia (EUA) el 30 de setembre, als 58 anys, a conseqüència d'un tumor cerebral. Destacadíssim jugador de l'NBA, on va jugar del 1991 al 2009. La seva gran virtut era la capacitat defensiva. Feia 2,18 metres i pesava 111 quilos. Els seus taps i la manera de celebrar-los el van fer cèlebre. Els seus duels amb Michael Jordan sempre seran recordats. Va ser escollit quatre vegades el millor defensor de la temporada.

OCTUBRE

Johan Neeskens (futbol). Va néixer a Heemstede, als Països Baixos, el 15 de setembre del 1951. Va morir a Algèria el 6 d'octubre als 73 anys. Va jugar al Barça del 1974 al 1979. Va fer parella d'estrangers --aleshores només se n'acceptaven dos per equip-- amb Johan Cruyff. Destacava per la seva potència i esperit de lluita. Jugava de migcampista i sempre amb turmelleres blanques. La seva entrega en tots els partits era màxima, i això el va convertir en un dels jugadors més estimats de l'afició blaugrana. A la celebració del títol de la Recopa del 1979, no va poder reprimir les llàgrimes quan els aficionats congregats a la plaça de Sant Jaume van corejar repetidament el seu nom, ja que volien que continués a l'entitat blaugrana. El club, però, es va estimar més substituir-lo pel danès Allan Simonssen. Del 2006 al 2008 va tornar al Barça per ser el segon entrenador de Frank Rijkaard.

NOVEMBRE

Ivan Parejo (gimnàstica). Va néixer a Terrassa el 15 de març del 1987. Va morir el 28 de novembre als 37 anys. Va ser un dels gimnastes catalans més destacats en la seva modalitat. Va ser bicampió del món i d'Europa, i campió dels World Games, entre molts altres títols.

DESEMBRE

Helmut Duckadam (futbol). Va néixer l'1 d'abril del 1959 a Semlac, a Romania. Va morir l'1 de desembre a Bucarest als 65 anys. El nom d'aquest porter és de trist record per al barcelonisme. A la final de la Copa d'Europa del 1986, a Sevilla entre el Barça i l'Steaua de Bucarest, va ser capaç d'aturar quatre penals als jugadors blaugranes. Alexanko, Pedraza, Pichi Alonso i Marcos van veure com Duckadam els aturava els seus xuts. El Barça va perdre aquella final sense marcar ni un sol gol. Ni de penal.

Hugo Cholo Sotil (futbol) Va nèixer a Ica, Perú, el 18 de maig del 1949. Va morir a Lima, el 30 de desembre, als 75 anys. Davanter del Barça del 1973 al 1977. La primera temporada de blaugrana va fer parella d'estrangers amb Johan Cruyff. Va coincidir amb Asensi, Rexach o Marcial, entre d'altres. El Barça va ser campió de lliga 14 anys després d'haver-ho estat per última vegada. Es va fer cèlebre la conversa telefònica que va tenir amb la seva mare per a dir-li que eren campions. "Mamita, campeonamos!" Com que en aquella època només s'admetien dos estrangers per equip i l'aleshores entrenador Rinus Michels va preferir fitxar Johan Neeskens, Sotil es va quedar sense lloc i va estar-se tota la segona temporada al Barça sense poder jugar ni un sol partit oficial. Va anar perdent protagonisme, però el seu pas pel club va ser llegendari. Va jugar 78 partits de blaugrana i va marcar 17 gols.Va ser també un dels grans jugadors de la història del futbol peruà.