Eusebio Sacristán, a Sitges, durant l'entrevista amb "El suplement"
Eusebio Sacristán, a Sitges, durant l'entrevista amb "El suplement" (3Cat)

Eusebio Sacristán, quatre anys després de l'accident: "Vaig triar seguir vivint"

L'exjugador i extècnic del Barça s'ha obert al programa "El suplement" de Catalunya Ràdio i ha explicat tot el procés de recuperació arran de la caiguda que va tenir el desembre del 2020
Redacció Esport3 Actualitzat

Eusebio Sacristán ha passat pels micròfons de Catalunya Ràdio. En concret, ha estat a Sitges, amb l'equip de Roger Escapa del programa "El suplement", on ha relatat el greu accident que va tenir el 30 de desembre del 2020. Va patir un traumatisme cranioencefàlic que el va tenir tres setmanes en coma, un accident que l'ha marcat per sempre. 

La parla és un dels aspectes que li va costar més de recuperar, però, tot i això, s'ha atrevit a començar l'entrevista en català i relata que "casa meva és a Sitges i a Valladolid. A Sitges hi tinc els meus tres fills vivint: també els meus dos nets, així que passo molt de temps aquí amb ells". Gairebé quatre anys i mig després de l'accident recorda la duresa que va suposar la seva recuperació. 

"Hi va haver moments que vaig pensar que la meva vida s'havia acabat, perquè era molt difícil. No recordo gaire cosa, però quan em vaig despertar vaig triar seguir vivint.

Vaig caure per l'escala i em vaig colpejar el cap. Em van haver d'operar, treure'm una part del cap. Vaig venir a la Guttmann a Barcelona, van ser moments durs i em vaig començar a adonar del que em passava. No podia parlar, no podia fer-ho amb normalitat. Cada cop estava pitjor." 



Eusebio relata amb cruesa el que li passava pel cap en aquella època: "Hi havia gent que volia veure'm i jo no volia quedar-hi ni contestar missatges. Volia que em recordessin com havia estat amb ells fins abans de l'accident, però ja no els volia contestar, preferia que es quedessin amb la idea del passat. La meva vida s'havia acabat o era molt pitjor. Però després vaig decidir que havia de lluitar ni que fos amb un 1% de possibilitats de sortir-me'n que tenia. Un cop més estic demostrant a tothom que les coses s'aconsegueixen quan vas a buscar-les amb determinació." 

L'exmigcampista blaugrana va ser capaç de mirar les coses d'una altra manera, aspecte que va ser clau de cara a la seva recuperació:

"M'havia adonat que havia aconseguit tots els meus objectius a la vida i vaig dir: "Ara, amb aquest problema tan greu, què tinc al davant a la vida?" Lluitar per estar bé, per poder parlar amb normalitat amb els altres. Ara han passat quatre anys i quatre mesos i ara parlo amb més normalitat. Hi ha vegades que em quedo sense una paraula, el nom d'una persona no em surt... Però ja puc parlar amb més normalitat. Ara estic parlant amb tu, per mi és una alegria aquest moment, per exemple."


Vol tornar a entrenar

Eusebio ha explicat la feina que fa amb la seva Fundació que des de fa més de 20 anys ajuda persones en risc d'exclusió social i ha recordat l'època com a membre de l'equip tècnic del Barça, al costat de Rijkaard, amb qui es va proclamar campió de la Champions el 2006. En parlar d'aquesta experiència ha admès que té ganes de tornar a entrenar.

També ha analitzat la curta però intensa trajectòria de Lamine Yamal, de qui ha assenyalat que és un "grandíssim jugador, però encara és molt jove. Tindrà un futur molt important, però no se l'ha de comparar amb la resta".

El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut