Franck Kessié, l'últim candidat a omplir el buit deixat per Seydou Keita

El Barça ha tancat aquesta setmana la incorporació del jugador del Milan Franck Kessié. L'ivorià acabava contracte al juny amb l'esquadra italiana i era una de les peces més desitjades del mercat però, malgrat això, la seva arribada genera dubtes entre alguns culers. Pertànyer a la família de migcampistes físics de gran recorregut formats lluny de l'ecosistema del club blaugrana, n'és l'explicació.

El cert és que cap futbolista d'aquestes característiques aconsegueix tenir un paper protagonista al primer equip des de la marxa de Seydou Keita, l'estiu del 2012. El que va ser "la nineta dels ulls" de Pep Guardiola, reconegut pel mateix tècnic de Santpedor, va ser el millor complement per donar equilibri i potència a la línia de mitjos que guiava el joc del millor Barça de tots els temps: Busquets, Xavi i Iniesta.  

Tots ells sorgits de la Masia, tots ells amb un ADN Barça - la millor manera de defensar és tenir la pilota - a les venes que el malià no tenia. Tot i això, en les quatre temporades que va estar al club, va jugar 173 partits i va marcar 20 gols.

Sens dubte és el mirall en què s'ha de fixar Kessié si no vol caure en la irrellevància dels últims que han intentat omplir el seu buit. El brasiler Paulinho i el xilè Arturo Vidal, per exemple, dos perfils "box to box" dels quals es recorden més les seves crestes que els minuts disputats.També el bosnià Pjanic, més tècnic que ells, va ser víctima d'una mala adaptació al model de joc del FC Barcelona, fins i tot amb un entrenador menys dogmàtic com va ser Ronald Koeman.

Kessié en la posició de Busquets?

No obstant, l'encara milanista arribarà a Barcelona amb 25 anys i una etiqueta de jugador molt complet. Amb una gran capacitat física acompanyada de gust per la pilota i intel·ligència tàctica. Tant pot fer d'interior, i ser un bon recurs per enfortir un mig del camp amb joves menys físics com Pedri, Gavi o Nico, com ser l'opció definitiva per rellevar el fins ara insubstituïble Busquets. Un possible nou pivot que ostenta una altra especialitat, la transformació de penals.

Abans de Keyta, altres "centrecampistes totals" van intentar assentar-se al club portant la bandera d'un futbol modern que no sempre casa amb la filosofia blaugrana. Al neerlandès Van Bommel el va succeir el també ivorià Yaya Touré, però cap dels dos van consolidar-se en temps del tiki-taka. El cas de l'efímer Edgar Davids, que només va estar a les ordres de Frank Rijkaard mitja temporada el 2004, és diferent. El seu rendiment fou immediat i fonamental per la resurrecció de l'equip però la seva escola futbolística va ser l'Ajax, construïda amb els mateixos fonaments que la Masia.