Gerard Piqué, un culer de bressol amb una trajectòria de llegenda: palmarès i moments icònics
Marxa Piqué. Marxa el '3'. Marxa el jugador i el personatge. 30 títols, 615 partits i 52 gols són el balanç d'un jugador irrepetible. Ha promès, però, que tornarà
L'adeu inesperat de Piqué suposa el comiat d'un jugador carismàtic dins i fora del camp; especial. Compta amb una carrera prolífica repleta de títols; 30 en total amb el club blaugrana, on destaquen 3 Lligues de Campions, 8 Lligues, 7 Copes del Rei, 6 Supercopes d'Espanya, 3 Supercopes d'Europa i 3 Mundials de Clubs. 15 temporades. 615 partits com a blaugrana. 52 gols. Llegenda.
Marxa un líder, un capità, un jugador especial que va tornar a can Barça després d'una breu aventura al Manchester United i el Saragossa. Era l'estiu del 2008 i el fill pròdig tornava a casa per començar a escriure una història que acabaria sent irrepetible. De moments icònics n'ha deixat molts. Dins i fora del camp. Geni i figura.
La celebració del 2-6 al Bernabéu
La temporada 2008-2009 va ser la primera de Gerard Piqué vestint l'elàstica blaugrana. Arriba de la mà de Pep Guardiola, però no comença com a titular; al davant tenia dos 'miures' com Puyol i Márquez. La lesió del central mexicà i l'ímpetu d'un noi que es volia menjar el món va acabar situant Piqué a l'eix de la defensa culer. Insubstituïble, durant molts anys, per la seva bona sortida de pilota i el seu cor blaugrana. En la seva primera temporada ja li van pondre totes. Triplet: Copa, Lliga i Champions i una celebració icònica: la del 2-6 al Bernabéu mostrant l'elàstica del que havia de ser l'equip dominador dels propers anys.
5-0 al Madrid i maneta
Com es pot oblidar aquella mà oberta, aixecada al cel davant d'un Camp Nou catàrtic, en una freda nit de novembre de l'any 2010? Era el cinquè gol, el de Jeffren, al Reial Madrid de Mourinho. I Piqué va voler mostrar al món que el seu Barça li acabava de fer una maneta al seu màxim rival. Era la rèplica, 16 anys després, de la maneta de Tony Bruins.
"Contigo empezó todo"
Corria la temporada 2014-2015 i el Barça, per segona vegada a la seva història, aconseguia el triplet. A la celebració del Camp Nou, Piqué va voler prendre la paraula per enviar un dard dels seus al Reial Madrid: "... i gracias a Kevin Roldán, contigo empezó todo!" Feia referència a la festa que uns mesos abans els jugadors blancs havien fet per l'aniversari de Cristiano Ronaldo i que va ser l'inici del declivi del Madrid aquella temporada.
"No es amigo, es cono-cido"
Els enfrontaments Barça-Madrid, amb Mourinho de piròman, van propiciar l'enfrontament més cru entre companys de la selecció espanyola durant anys. Era el desembre del 2015 i Piqué no va dubtar a tirar amb bala assenyalant que Arbeloa "no era un amic, sinó un 'con-egut'.
1-O: Els plors de tot un país
L'1 d'octubre del 2017, durant el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, Piqué va voler sortir a la zona mixta després del partit contra el Las Palmas per dir, a llàgrima viva, que no entenia com un poble era estomacat per voler votar. Ell mateix va reconèixer que no va voler jugar aquell partit, però l'amenaça de la Lliga de deixar-los sense punts va obligar el club a ordenar als seus jugadors que havien de jugar.
"Es queda"
Era l'estiu del 2017 i Neymar flirtejava entre el Barça, el seu club d'aleshores, i el PSG. Piqué, en un intent que el seu amic brasiler es quedés a can Barça, va voler posar el seu granet de sorra amb una publicació a Instagram on s'abraçava a 'Ney' adjuntant a sota una frase ja mítica: "Es queda". El problema és que Neymar finalment va acabar marxant i Piqué va quedar retratat.
Se queda. pic.twitter.com/RtPHUr9iTH
Gerard Piqué (@3gerardpique) July 23, 2017
Volant amb bicicleta
Setién arribava a can Barça després de la destitució de Valverde el mes de gener del 2020. El vestidor ja estava dominat per les 'vaques sagrades', que campaven al seu aire com volien. Un bon exemple és com Piqué va arribar a les instal·lacions del Camp Nou per dur a terme un entrenament: amb bicicleta, com un llamp, es va escolar per l'accés exterior del pàrquing del Camp Nou. Alguna cosa no funcionava a can Barça.
"Si és necessari, seré el primer a marxar"
Si hi ha una derrota dolorosa de la història recent del Barça, aquesta és la de Lisboa, contra el Bayern de Munic, per 2 gols a 8, als quarts de final de la Lliga de Campions. Al final d'aquell infaust partit, Piqué va voler donar la cara. "El club necessita canvis, m'ofereixo a fer un pas al costat si és necessari". Finalment el '3' no va marxar. L'únic canvi de pes que hi va haver aquell estiu va ser el de Luis Suárez.
"Culers, us he de dir una cosa..."
Diu adeu per les xarxes socials, on ell sempre s'ha sentit més còmode. Diu adeu amb agraïment, explicant que no vestirà cap altra samarreta mai més, que plega... però que algun dia tornarà. Paraula de Piqué.
El vídeo de comiat de Piqué
- ARXIVAT A:
- Gerard Piqué