Habitació 313: els orígens del medallista Josué Canales al CAR de Sant Cugat

Fa el símbol del 313 amb les mans, cada vegada que competeix, i el comparteix també en totes les seves publicacions a les xarxes socials.

"La Montse, la dona de la neteja, em deia, carinyosament, 'el moreno de la 13'. I vam dir: 'Doncs la 13 la liarà'"

És el número d'habitació que tenia, fins al curs passat, al CAR de Sant Cugat. I considera que li ha portat sort. Ja no dorm en aquesta habitació, però el simbolisme del 313 l'acompanya sempre. El Centre d'Alt Rendiment català és el lloc on ha explotat esportivament, però també on s'ha sentit acollit i ha convertit en "casa".

Nascut a Hondures, va arribar a Girona amb 3 anys. Fill de pares adolescents --el van tenir amb només 17 anys--, d'origen humil i criat amb moltes penúries econòmiques per la seva àvia. Sempre ha explicat que córrer és gratis i, per això, va triar l'atletisme com a extraescolar. Un esport amb què, des dels orígens al GEIEG, ha sabut canalitzar tot el seu sacrifici i resiliència.

Desinhibit i lluitador, tampoc a la pista ha tingut les coses fàcils. Amb la nacionalitat espanyola des del 2021, fins tres anys més tard no va tenir el permís per competir internacionalment amb la selecció. El subcampionat d'Espanya i la mínima olímpica per a París una setmana abans de tancar el termini per a les inscripcions van accelerar el procés als despatxos. Sovint s'ha sentit sol, amb el suport només del seu grup d'entrenament i el seu entrenador, Carles Castillejo. Un entrenador que treballa, a temps parcial, com a mestre i ha hagut de seguir el Mundial des de casa.

Aquesta medalla de bronze és un premi al talent i al treball, però també al coratge, i tot pinta que serà només la primera de moltes.