Hisenda "no veu proves" que els pagaments a Negreira influïssin en els resultats

L'Agència Tributària va advertir la Fiscalia fa gairebé un any (l'abril del 2022) que no podia acreditar que els pagaments que el FC Barcelona va efectuar a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, José María Enríquez Negreira, influïssin directament en la designació d'àrbitres o en els resultats dels partits.

Segons es recull al sumari de la causa, que ha publicat l'agència EFE, Hisenda continua sostenint que el Barça va pagar set milions i mig d'euros a Enríquez "sense que hi hagués una activitat econòmica acreditada", però que "no hi ha cap prova" que això pogués influir en resultats, només "indicis" d'actuacions il·lícites com "comerciar amb informació reservada, influir en designacions arbitrals o participar en l'alteració de resultats".

De fet, el fisc espanyol ha acreditat que entre els anys 2016 i 2019, del compte corrent de l'empresa DASNIL 95 es va retirar més de mig milió d'euros en efectiu, accions que "podrien estar vinculats a pagaments a tercers".

Aquest informe d'Hisenda contradiria la tesi de la Fiscalia, segons la qual el Barça "va assolir i mantenir un acord verbal estrictament confidencial perquè [Enríquez Negreira], a canvi de diners, realitzés actuacions tendents a afavorir el FC Barcelona en la presa de decisions dels àrbitres".

En el mateix sumari, segons indica EFE, es recull que el Barça també va demanar un informe de seguiment de "les decisions arbitrals a l'equip rival RM", en referència al Reial Madrid. Aquest document es va confiscar a casa de l'exdirectiu del FC Barcelona Josep Contreras, que va morir el 25 de desembre.

En el mateix document, es detallen altres treballs a realitzar, entre ells "vídeos dels jugadors del Barça respecte a les decisions de l'àrbitre perquè aquest no sigui contrari al Barça", i sempre es fa constar Contreras com a intermediari. També s'hi aprecia una anotació a mà, on es llegeix, sense cap context: "50.000 +- 10.000. Ver coche del árbitro o no en función tema coche aeropuerto o hotel".

El misteriós sobre el difunt directiu del Barça

Al domicili de Contreras, segons ha informat "El Mundo", també es va confiscar una nota manuscrita en què l'exdirectiu fa constar els noms de "Rosell", "Josep Maria" i "Román" al costat d'un llistat d'una vintena d'immobles i de diversos noms d'institucions financeres i bancs d'inversió.

El paper de Jesús Gil Manzano

En el marc de les relacions entre Enríquez i el Barça, i també segons consta al sumari publicat per EFE, l'exàrbitre va recomanar al club blaugrana que "cuidés molt" la relació amb el col·legiat Jesús Gil Manzano, "que, per la seva joventut i projecció dirigirà partits importants durant moltes temporades".

Enríquez suggeria que se'l tractés "amb atenció" i se li facilités "un arbitratge còmode", i advertia que "en situacions de protestes o reclamacions no li agrada que el toquin i ho evita". També feia constar que Gil Manzano cometia "molts errors en penals" i que era "massa rigorós" amb els fores de joc posicionals.

Enríquez també va assessorar el FC Barcelona sobre Mateu Lahoz: "necessita que el creguin i per això a vegades dona massa explicacions. (...) No dubta a amonestar les simulacions. (...) En frec-a-frecs a l'àrea, sempre sol xiular a favor del defensa. (...) Té un tracte diferent per a cada jugador, i és fàcil que a Jordi Alba no li permeti cap protesta, que amonesti de seguida Piqué o Mascherano o que deixi d'assenyalar faltes sobre Neymar".

En el sumari també figuren informes sobre Teixeira Vitienes, De Burgos Bengoetxea o Fernández Borbalán, de qui es destaca la tendència a xiular "petites faltes" que "perjudiquen el Barça".

El diari Sport ha publicat, a més, el contingut de la declaració que José María Enríquez Negreira va realitzar davant dels inspectors de l'Agència Tributària l'octubre del 2021. Enríquez hi afirma que "el Barça considerava que se'l perjudicava i s'afavoria altres equips, encara que aquesta és una hipòtesi personal (...), i el Barça volia assegurar-se que no es prenien decisions en contra seva i que tot era neutral".

Negreira nega que pagués a cap àrbitre amb els diners que cobrava del Barça, anomena "Rosell i Bartomeu" com els seus interlocutors al club i assegura que ell "no designava els àrbitres" i que no cobrava pel càrrec "perquè ja tenia la seva empresa i cobrava del FC Barcelona".