Jordi Alba: "M'agradaria que tornés Leo Messi"

Jordi Alba s'ha sumat a la crida que han fet alguns dels seus companys els darrers dies perquè Leo Messi torni al Barça. Igual que Sergi Roberto i Ronald Araújo, el jugador blaugrana ha assegurat que es va prendre "fatal, molt malament" la notícia de la marxa de Leo Messi, i que li agradaria que l'argentí tornés a Barcelona:

"Sé que ho va passar molt malament, però no hem tornat a parlar del tema. No sé si tornarà, no n'hem parlat més. A mi m'agradaria que tornés, seria bo per al club i per a ell."

Respecte a l'adaptació de Messi a París, Alba ha admès que "ara sí que és feliç a París. El primer any s'ho va passar malament, l'adaptació li va costar".

"No he notat cap tracte de preferència"

Jordi Alba ha fet aquestes declaracions al programa "Todo es mentira", de Risto Mejide, a Cuatro, on ha parlat d'un altre tema espinós: el cas Negreira. Assegura que no només no ha notat mai que els àrbitres els hagin afavorit, sinó que ha recordat quan el 2014 van perdre una lliga per un fora de joc que va afavorir l'Atlètic de Madrid.

"No n'he tingut mai constància [de favoritismes]. Fins que no es dicti sentència no en vull parlar. Tot el que li passi al Barça m'afecta i no m'agrada, però amb el temps ja es veurà. No m'ho crec. Jo ho he viscut des de dins i no he notat mai favoritismes. No he vist mai res estrany jugant."

Alba, que avui ha fet 34 anys, no ha defugit parlar de la seva retirada, que reconeix que ja no li queda lluny: "Encara em sento bé, però tinc clar que aquí no em queden gaires anys. El Barça és un club molt exigent i tinc una edat, però encara me'n sento capacitat".

Els seus orígens

El jugador del Barça ha recordat els seus orígens com a jugador del planter del Barça, una etapa en la qual assegura que no va pensar mai que podria arribar al primer equip, ja que hi havia molta competència.

De la seva infantesa també ha parlat de la disciplina inculcada pels seus pares. Assegura que el més important a casa era anar bé en els estudis i portar-se bé. Si no, no hi havia futbol:

"Un cop, quan tenia 12 o 13 anys, ens vam barallar molt amb el meu germà. L'endemà el meu pare es va presentar a l'entrenament, va agafar el meu entrenador i li va dir que jo no hi tornaria fins que no em comportés a casa. I vaig estar dues o tres setmanes sense entrenar. Ho vaig passar molt malament, però el càstig em va anar molt bé."

Sobre la seva marxa del Barça d'adolescent, ha admès que els seus companys eren superiors a ell físicament perquè va trigar més a fer el canvi, i hi va haver un entrenador que no el va voler. Malgrat això, creu que el fet que el fessin fora li va anar bé: "Jo era un jugador molt tècnic, però em calia conèixer un altre tipus de futbol, més físic."

Després del seu pas pel València i la selecció espanyola, va tornar als 22 anys al Barça ja convertit en una estrella. Ho va fer sense luxes, en un pis a l'Hospitalet de Llobregat al costat dels seus pares:

"Em podria haver comprat Ferraris i moltes coses, però no m'ha atret mai això, pels valors que m'han ensenyat els meus pares."