Jordi Fernández, del Canyadó a Brooklyn: "Badalona és la meva zona de confort"

És difícil d'explicar què significa que un català hagi arribat a ser el primer entrenador d'una franquícia de l'NBA, en aquest cas els Nets. Quan el periodista que escriu aquestes línies va arribar per primera vegada al món de l'NBA a finals del 80, el menyspreu que hi havia pels jugadors europeus -que no havien passat per l'NCAA- era molt marcat.

Vam viure de primera mà el fracàs de Drazen Petrovic a Portland pel desdeny del seu entrenador, Rick Adelman. Les coses van canviar i ara mateix els jugadors europeus marquen la línia molt sovint. Però, i els entrenadors?

Aquesta ja és una altra història i fins ara mateix que un estranger ocupi el càrrec de "head coach" és estranyíssim; de fet, el Jordi és tot just el tercer en tota la història de l'NBA. D'aquí l'enorme valor d'aquest nomenament.

Jordi Fernández va arribar a Cleveland fa quinze anys per ocupar un càrrec menor en l'organització dels Cavaliers. I des de llavors, picant pedra, ha anat escalant graons fins a arribar on és ara. "Segurament, si hagués estat el primer entrenador del Canadà en el Mundial, no seria on soc ara", reconeix el badaloní. Recordem que els canadencs van obtenir el bronze en derrotar els Estats Units en la lluita pel tercer lloc.

Però la pregunta que li hem fet és: què queda d'aquell noi de barri que somniava tothora amb el bàsquet?

"Soc la mateixa persona, el mateix nen que sortia a jugar a bàsquet al carrer, a la gàbia que teníem, on han anat a jugar molts dels millors jugadors badalonins. Amb els meus amics anàvem a jugar a l'escola de Casagemes, que ja no existeix, però que encara recordo. Els meus orígens estan molt marcats, encara que faci anys que vaig marxar. Badalona és la meva zona de confort, amb la meva família i els meus amics."

I el mateix que li vam demanar a Pau Gasol el dia que va debutar amb Memphis, el vertigen...

No, no tinc vertigen; al contrari, em fan il·lusió els reptes i, al capdavall, ser entrenador és com ser un professor, un educador. Miro de competir al màxim nivell, però és el mateix que feia quan jugava a mini o a cadet: fer-ho el millor possible. I a nivell professional, a nivell d'NBA, això comporta aguantar la pressió, esclar.