La caiguda als inferns d'una llegenda brasilera: "Bec cada dos dies i la resta de dies, també"

La Brasil dels anys 2000 va tenir un equip de grans superestrelles amb noms que tothom pot recordar: Ronaldinho, Ronaldo, Kaká o Cafú. Però en aquella selecció també hi havia un davanter que va despuntar a Itàlia gràcies a la seva potència i velocitat, Adriano Leite, conegut com l'"Emperador".

L'exfutbolista, retirat des del 2016, ha explicat en una carta a "The Players Tribune" les grans ombres de la seva vida. Posa l'èmfasi en els problemes que ha passat, malgrat ser un jugador d'elit, i les actuals addiccions que té des de la seva favela al Brasil.

Addicció a l'alcohol

L'exjugador, entre d'altres, de l'Inter de Milà, reconeix a la carta que l'alcohol forma part del seu dia a dia. Segons detalla el brasiler, el pes de no haver-se mantingut a l'olimp del futbol ha tingut la culpa de l'addicció.

"No m'agrada donar explicacions als altres, però no és fàcil ser una promesa que segueix en deute. I a la meva edat, això és encara pitjor."

Adriano explica, dins del seu drama, que "beu alcohol cada dos dies i la resta de dies, també", fet que relata la duresa que poden arribar a viure els esportistes que no arriben a complir el seu somni.

La mort del seu pare

Un dels esdeveniments que va marcar l'actual vida d'Adriano Leite va ser l'assassinat del seu pare. Segons l'exfutbolista de 42 anys la seva figura era molt important "per totes les lliçons que en va aprendre". El brasiler relata que aquesta experiència va ser un punt d'inflexió per caure en l'addicció a l'alcohol.

"La mort del meu pare va marcar la meva vida per a sempre."

Refugi a les faveles

Adriano és un dels futbolistes que van créixer a les faveles i que, després, van fer el pas a un equip d'Europa. Però ell no va oblidar mai els seus orígens."Regla número 1 de la favela: mantingues la boca tancada."

L'exjugador explica una de les anècdotes que va viure quan jugava a l'Inter de Milà. En un moment difícil, va decidir "fugir" cap a Vila Cruzeiro, la seva favela, per poder superar els problemes que travessava a Itàlia. Allà era a casa, lliure i ningú el delataria. Però, mentrestant, en la bombolla del futbol, des del país transalpí s'especulava sobre un segrest i una possible operació de rescat.

Sense dubte, Adriano va ser un dels versos lliures del futbol, una força difícil de controlar tant dins com fora de la gespa. La seva deriva adverteix dels revesos que poden tenir els futbolistes d'èxit quan sembla que tot és perfecte.