La dada que dona munició als detractors del nou format de la Champions
En les dues primeres jornades de la competició ha augmentat la proporció de golejades i, de retruc, l'escepticisme d'alguns aficionats
"Per evolucionar, és bàsic tenir haters." Aquesta afirmació, atribuïda a la cantant Taylor Swift, se la poden aplicar els dissenyadors de la nova Champions. La reformulada competició continental ha arrencat amb dues jornades amb un patró comú: s'han disparat les golejades i, de retruc, l'escepticisme dels crítics amb el format.
La UEFA defensa que més gols és sinònim de més espectacle, però un nombre considerable d'aficionats han trobat a faltar competitivitat en molts partits. Les dades aporten munició al sector hater.
Dels 36 partits disputats en les dues primeres jornades de la fase "macrolliga", un total de 13 han tingut resultats amb una diferència de 3 gols o més. És a dir, el 36% dels marcadors acaben en allò que popularment s'anomena una "pallissa". Com el Barça-Young Boys (5-0), el Bayern de Múnic-Dinamo de Zagreb (9-2) o el Dortmund-Celtic (7-1).
Best performance? 🤔#UCL pic.twitter.com/ELySVRkN92
UEFA Champions League (@ChampionsLeague) October 2, 2024
Una comparació amb la passada edició, l'última del vell format que enyoren els nostàlgics, pot atiar les queixes. En les dues primeres jornades del curs 23-24, només 3 dels 32 enfrontaments van acabar en golejada, poc més del 9%. Una proporció que es va mantenir durant tota la fase de grups (9 de 96 partits).
Davant la desorientació, golejades
Segurament és aviat per trobar els motius, però l'argument més escampat és que la falta de referències d'aquesta primera experiència aporta confusió als equips i desorienta l'anàlisi dels aficionats. Quants punts es necessitaran per quedar dels 8 primers? I entre les posicions que donen accés als setzens? Davant del dubte, els conjunts més potents estan optant per traduir la seva superioritat al marcador, convençuts que el goal-average pot fer decantar la balança.
L'ampliació de places ha augmentat la quantitat de clubs que participen en la Champions sense pressió, amb l'única missió de gaudir d'un trajecte potser irrepetible. La conseqüència de passar de 32 a 36 equips és que la primera fase s'ha allargat dues jornades, de 6 a 8, un altre factor que també pot tenir incidència en els resultats. A més, un calendari més llarg crea la sensació de jugar amb xarxa en cas de derrota. Barça, Girona, Madrid i Atlètic ja saben què és perdre i encara ningú ha gosat insinuar que estiguin en risc d'eliminació.
Les Lligues ja no són secundàries
Que a priori existeixi marge per revertir els mals resultats inicials també pot equiparar la transcendència que es dona a la Lliga, històricament utilitzada com a escenari de rotacions per tenir cames fresques entre setmana.
Als partidaris de la Superlliga els agradaria fregar-se les mans si no fos que el seu model també proposa una lligueta. A la UEFA li agradaria llançar-la a la trituradora de papers, però, per si de cas, el projecte de Florentino i Laporta segueix en un calaix. L'experiment de la nova Champions pot estar fet amb gasosa.
