La ferida oberta de Cesc Fàbregas amb la premsa espanyola
Cesc Fàbregas ha respirat alleugerit aquest cap de setmana després de més de 70 dies sense guanyar. El seu Como, recent ascendit, va obtenir una agònica victòria en la visita d'un dels grans d'Itàlia, la Roma de l'incombustible Ranieri, gràcies a dos gols en temps de descompte. Entre partit i partit, el tècnic maresmenc ha concedit una entrevista al diari ABC en què posa el retrovisor per repassar la seva trajectòria com a futbolista.
Fàbregas va ser dels primers joves que van marxar de la Masia atrets per les possibilitats de promoció que els oferia la Premier League. Així, el setembre del 2003, amb 16 anys va fitxar per l'Arsenal convençut que a Barcelona no tindria oportunitats:
"Va ser una decisió diferent, atrevida i valenta. Un noi de 16 anys que se'n va a l'Arsenal, a un país i una Lliga on no hi havia jugadors de l'Estat."
A Londres va esdevenir un ídol "gunner", un estatus que no va arribar a tenir mai a can Barça, on va tornar als 24 anys convertit en un jugador contrastat, i que tampoc va tenir a la selecció espanyola, malgrat el seu rol determinant en diferents moments històrics. Ser profeta en una altra terra ha estat un dels senyals d'identitat del seu pas per la gespa. No amaga que li sap greu:
"Sempre s'ha parlat de mi amb més afecte fora d'Espanya que dins. La meva cara apareix de manera directa en el 80-85% dels moments recents més importants de la història de la selecció espanyola: l'assistència de la final del Mundial, els penals contra Itàlia, les assistències a la semifinal davant Rússia... I el dia que em vaig retirar, la meva cara no sortia ni en un lloc petit de la portada de cap diari."
Una ferida oberta que té l'oportunitat de fer cicatritzar construint un bon llegat des de les banquetes. Només té 37 anys.