BARÇA

La justícia europea dona la raó a la Superlliga i determina abús de poder de la UEFA i la FIFA

El TJUE determina que les regles de la FIFA i la UEFA sobre l'aprovació prèvia de competicions de clubs són contràries a les lleis europees. La FIFA i els clubs reaccionen a la sentència

Redacció Esport3Actualitzat

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat la raó als fundadors de la Superlliga i ha determinat abús de poder de la UEFA i la FIFA. El TJUE ha considerat que les normes de la FIFA i de la UEFA sobre l'autorització prèvia de les competicions de futbol de clubs com la Superlliga "violen el dret de la Unió". La màxima instància administrativa de la UE considera abús de "posició dominant" en la seva actuació contra la creació de la polèmica Superlliga de futbol.

Tot i això, el tribunal amb seu a Luxemburg afegeix que "una competició com la del projecte de la Superlliga no ha de ser necessàriament autoritzada. En haver-se plantejat qüestions de caràcter general sobre les normes de la FIFA i de la UEFA, el Tribunal de Justícia no es pronuncia, a la seva sentència, sobre aquest projecte específic".

Aquest ha estat el veredicte del TJUE, que ha fet pública la seva posició sobre una denúncia presentada l'abril del 2022 per les empreses encarregades del projecte de la Superlliga. Les entitats es queixaven per les amenaces de possibles sancions per als clubs fundadors de la competició i al·legaven que la UEFA i la FIFA establien un monopoli en el futbol europeu.

Després d'aquesta resolució, el Barça i el Reial Madrid poden tenir garanties de cara a sumar-se a la iniciativa sense rebre sancions o expulsions de les competicions domèstiques. La nova competició alternativa és possible, i no es pot penalitzar els seus participants. En conseqüència, i més enllà del camp esportiu, tirar endavant la Superlliga asseguraria als dos clubs una injecció econòmica potentíssima, provinent d'una prima de resistència per no haver abandonat la iniciativa.

Comunicat de la UEFA sobre la Superlliga

La UEFA també ha emès un comunicat sobre la sentència dictada pel TJUE  i ha recalcat:

"La resolució no significa un suport o validació a l'anomenada 'Superlliga'; més aviat subratlla un dèficit preexistent dins del marc d'autorització prèvia de la UEFA, un aspecte tècnic que ja va ser reconegut i abordat el juny del 2022."

La UEFA segueix "decidida a garantir que segueixi servint els interessos més amplis de la societat":

"Continuarem donant forma al model esportiu europeu col·lectivament amb federacions nacionals, lligues, clubs, aficionats, jugadors, entrenadors, institucions de la UE, governs i socis per igual."

Un projecte envoltat de polèmica

La Superlliga es va presentar al públic l'abril del 2021, amb el suport inicial de diversos dels gegants europeus. La contundent negativa i les amenaces de la UEFA i la FIFA van espantar la majoria dels candidats, que van abandonar el projecte. Finalment, la marxa de la Juventus aquest estiu passat ha deixat sols el Barça i el Madrid. La competició es planteja com una Lliga europea oberta d'entre 60 i 80 clubs participants repartits en diverses divisions.

La proposta no ha estat mai exempta de polèmica. L'última personalitat futbolística a dir-hi la seva ha estat Karl-Heinz Rummenigge, llegenda del Bayern i l'Inter i actual membre del Comitè Executiu de la UEFA. L'alemany ha definit avui la Superlliga com un "torneig mort" i ha argumentat que el Barça i el Madrid la van impulsar amb l'únic objectiu de perjudicar la Premier League. Rummenigge ha vaticinat que, en cas que es creés, la competició "no arribaria gaire lluny", ja que "els anglesos, els alemanys i els francesos no hi participarien mai".

ARXIVAT A:
Superlliga
Anar al contingut