La precarietat del futbol femení, al descobert: salaris baixos i preparació insuficient

Una de cada tres futbolistes que va participar al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda guanya menys de 30.000 euros l'any i una de cada cinc es veu obligada a tenir una segona feina. Són dues de les conclusions que ha donat a conèixer FIFPRO, el sindicat internacional de futbolistes, en una enquesta a 260 jugadores que van disputar el Mundial. Unes xifres que contrasten amb l'impuls que, al seu torn, ha suposat aquesta competició per al futbol femení.

Més audiència que mai i una repercussió econòmica confirmada per una nova dada: l'esport femení trencarà el 2024 la barrera dels mil milions de dòlars en ingressos. Són les dues cares de la moneda de la situació de l'esport femení.

El Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda ha suposat un abans i un després. Com a mostra, la FIFA va garantir 30.000 dòlars per a cada jugadora que va jugar el Mundial. Més del que moltes jugadores guanyen en tot un any.

Una de cada tres futbolistes guanya menys de 30.000 euros l'any i una de cada cinc es veu obligada a tenir una segona feina. El 49% de les jugadores cobren menys de 50.000 euros procedents tant dels seus clubs com de les seleccions. Unes desigualtats salarials evidents respecte als seus homòlegs masculins. Només la Superlliga anglesa i la dels Estats Units tenen remuneracions més justes.

L'exjugadora Alex Culvin, directora d'Estratègia i Investigació del sindicat FIFPRO, corrobora aquesta desigualtat.

"No pot ser que diguis que ets una lliga professional i que les jugadores no estiguin cobrant el que haurien de cobrar per sobreviure i hagin de tenir una segona feina. És important que augmentem el terra per a tothom i no només el sostre per a uns pocs", explica Culvin.

Salaris baixos, falta de suport mèdic o preparació insuficient.

"Veus molta desigualtat entre seleccions més desenvolupades i altres que es preparaven per a la seva primera Copa del Món", detalla Culvin.

Falta de preparació i recursos

No només hi ha mancances salarials. Dues de cada tres jugadores no se sentien físicament preparades per jugar el Mundial. El 54% no van passar cap examen mèdic previ i el 60% creuen que s'hauria de millorar el suport a la salut mental.

"Aquests percentatges són preocupants des d'una perspectiva de benestar i salut de les jugadores. Pel que fa al rendiment, també és molt important que les futbolistes puguin expressar el que pensen. Aquí és on som, i sí, hi ha una paradoxa", ha dit Culvin

Pel que fa a la nutrició, una de cada tres creuen que podria ser millor. La incorporació de la figura del nutricionista va ser una de les reivindicacions de les 15 jugadores "rebels" que van demanar no ser seleccionables amb la selecció espanyola.

L'enquesta revela que el 94% de les jugadores van viatjar amb classe business a l'avió cap a Austràlia i Nova Zelanda, tot i que va baixar fins al 80% en el vol de tornada.

El cas Vilda no és aïllat

Un dels aspectes més destacables de l'informe és el referent als entrenadors. En un Mundial marcat no només pel cas Rubiales sinó també per les reivindicacions de professionalització de seleccions com Nigèria, França o Espanya, dues terceres parts de les jugadores creuen que es podria millorar el cos tècnic.

"Si et fixes en el nivell de joc ha tingut un creixement exponencial. La qualitat de joc està millorant, les competicions també, des de la UEFA a la FIFA, i, en canvi, el nivell del cos tècnic no està augmentant de la mateixa manera que les jugadores. Ara hi ha jugadores que saben el que és jugar al màxim nivell i saben que el cos tècnic no té els estàndards que hauria per poder créixer al camp", afirma Culvin.

Cau la barrera dels 1.000 milions

Però el tan controvertit rendiment econòmic de l'esport practicat per dones ja fa aigües. Segons noves estimacions de la consultora Deloitte, l'esport femení superarà el 2024 els mil milions de dòlars en xifra de negocis. En concret, 1.160 milions d'euros. Això és gairebé el doble que fa dos anys, quan aquesta xifra es va quedar en 692 milions de dòlars (2022).

El futbol té un pes de 505 milions d'euros per si sol, la meitat dels ingressos totals. El segueixen el bàsquet (un 28%) i el tenis (un 5%). Tot i el creixement a Europa, els Estats Units encara suposen la meitat d'aquest negoci.

"En els últims anys hem vist un creixement excepcional en l'esport femení a tot el món, cosa que està impulsant un augment significatiu del seu valor comercial, a la vegada que ha generat un interès a l'alça per part dels inversors. Fonamentalment, l'esport femení es veu cada vegada més com un producte únic que es distingeix cada vegada més de l'esport d'elit masculí", explica Jennifer Haskel, cap de Deloitte Sports Business Group.

I d'on provenen aquests 1.160 milions? El 55% són ingressos comercials. El 27% corresponen a les retransmissions dels partits als mitjans, i el 19% són beneficis del mateix dia del partit.

Pel que fa al seguiment als mitjans, les audiències de la Lliga F respecte a la temporada passada han augmentat un 75% a Dazn, i les de la Champions un 40%.

Són les dues cares de la moneda del moment que viu el futbol femení.