La selecció espanyola de sincronitzada afronta la classificació olímpica sense Ona Carbonell
Les tres úniques places en joc, al preolímpic de Tòquio, a la primavera
Impossible no tenir clar l'objectiu d'aquesta temporada, només trepitjar les instal·lacions del CAR. El Centre d'Alt Rendiment Esportiu català, a Sant Cugat del Vallès, és la seu permanent de l'equip espanyol de natació artística. Totes les nedadores de l'equip tenen molt clar perquè treballen aquest any, i Paula Ramírez encara més:
"No vam anar a Rio, però anirem a Tòquio segur".
I el somni olímpic passa, primer, per aconseguir la classificació. Tres úniques places en joc, al preolímpic de Tòquio, a la primavera. Des del setembre, inici de temporada, només 6 mesos per preparar la cita més important de l'any. La recepta per aconseguir l'èxit és clara de la mà de la seleccionadora, Mayuko Fujiki:
"Totes comparteixen aquest somni d'anar per primera vegada a uns Jocs Olímpics i la clau és entrenar-se, entrenar-se, entrenar-se".
Una mitjana de 10 hores al dia, 6 dies a la setmana. I amb la màxima discreció possible. L'ingredient màgic de la recepta és el factor sorpresa. Mantenen les rutines lliures, evolucionades i augmentant la dificultat. Les rutines tècniques són totalment noves. Impossible esgarrapar-ne cap detall. No les ensenyaran fins al preolímpic.
El "pas al costat" que va decidir fer Ona Carbonell a principis de temporada no està resultant gens traumàtic.Tot i que són un equip jove i cap de les nedadores ha participat mai en Jocs Olímpics, són una pinya. Carbonell les assessora, de tant en tant, als entrenaments.
En "sincro", als Jocs Olímpics competeixen les modalitats de duo i equip. L'equip s'ha de classificar, però per parelles ja tenen la plaça guanyada. Qui nedarà el duo és un altre interrogant que Mayu Fujiki no vol revelar. No ho saben ni les mateixes nedadores. Fujiki mantindrà la incògnita fins a l'últim moment.
