El significat de la celebració 304 de Lamine Yamal

Un 3, un 0 i un 4. Són els números que moltes vegades Lamine Yamal dibuixa amb els dits de la mà per celebrar un gol. El 304 no és un número qualsevol per al jove jugador culer. És una xifra que el transporta als seus orígens, a la seva infància. 304 és el final del codi postal de l'humil barri de Rocafonda, de Mataró, on va viure de nen i on conserva moltes amistats.

Lamine no oblida aquells carrers, ni la seva gent ni el Club de Futbol Rocafonda, on va donar les primeres puntades a una pilota. Així en parla Agustí Sánchez, el seu president. 

Que celebri els gols amb el 304 a les mans és molt important i molt emotiu per al barri. Tothom s'hi ha sentit identificat i posa de manifest que en Lamine no ha oblidat d'on va sortir. Ell sempre s'assabenta de tot el que passa al club, dels equips que aconsegueixen ascensos o de les fites esportives importants que aconseguim. Manté el contacte amb nosaltres. I, el més important, sempre s'ha mostrat absolutament disposat a col·laborar en el que calgui. Vol participar d'algun projecte que ajudi les famílies amb pocs recursos del barri a poder fer esport.  

De fet, alguns familiars de Lamine Yamal encara viuen a tocar d'aquest camp de futbol. El germà del seu pare, per exemple, hi té un forn de pa en què exhibeix, orgullós, una fotografia del crack de la família. 

Les circumstàncies familiars van portar aquell nen que disfrutava amb la pilota de Mataró a la Roca del Vallès. Volia continuar jugant a futbol i va fer cap al CF La Torreta. Allí es on comença a jugar ja com a federat i es on acabarà cridant l'atenció del Futbol Club Barcelona. Marc Martin va ser un dels seus primers companys en edat de pre-benjamí.

"Ens solucionava els partits ell sol. Recordo molt bé una jugada en què li vam donar la pilota molt a prop de la línia de banda i es va driblar tot l'equip contrari fins a fer gol. Ho tenia tot. Era molt ràpid, molt àgil i tenia un xut espectacular. Mai generava cap tipus de problema tot i ser millor que els altres. Estic molt orgullós que hagi arribat on ha arribat. El que està vivint és un somni per qualsevol nen. Espero que ho gaudeixi moltíssim"

En aquell equip també hi havia Hugo Ramos, que en parla en termes molt semblants.

"Impressiona moltíssim veure que un company meu debutava amb el Barça. No m'esperava que fos tant ràpid, perquè impressiona. A vegades penso que ja m'hauria pogut tocar a mi (somriu), però estic contentissim que li vagi bé. Ja de petit vèiem que tenia molt potencial. Ho feia tot bé. Moltes vegades ens passava que anàvem perdent un partit, sortia ell des de la banqueta i els remuntava ell sol. Tinc moltes fotos amb ell de petit però si me'l trobés ara li diria de fer-me'n una altra amb ell"

Leonardo Giordanella, entrenador de la base de la Torreta, va ser el seu entrenador en aquell pre-benjamí. Era, a més, el primer equip que entrenava. 

Ara que està al primer equip m'envaeixen moltes sensacions. Molt orgull, molta estima, molta emoció. Mai m'hauria imaginat que un jugador del meu primer equip arribés on ha arribat a ell. El recordo com un nen molt ambiciós, molt descarat amb la pilota... ja se li veia que tenia coses especials. Tot i ser tant petit, entenia molt bé el futbol i sabia com podia millorar una jugada que en principi no tenia res d'especial. Era molt llest, molt espavilat. 

Inocente Díez, conegut a La Torreta com a "Kubala", era el coordinador del club quan Lamine hi arriba de ben petit.

Em recorda molt als vídeos de Messi quan era petit. Marxava de tothom que se li posés al davant. Si cal, driblava l'àrbitre. Jo el portava molts dies al cotxe. Era un nen molt carinyós que de seguida es va guanyar l'afecte de tot el club. El vam tenir aquí unes tres temporades i mitja, fins al gener del 2014. Que un nen que va començar aquí arribi al Barça és un orgull per a la nostra entitat. 

El talent de Lamine Yamal no va passar desapercebut i en un dels partits amb la Torreta va meravellar un dels observadors amb més prestigi i veterania del Barça, Isidre Gil. D'aquella visita en parla Rafa Rodríguez, que aleshores era el president de l'entitat vallesana. 

L'Isidre va venir a veure un partit contra la Penya Blanc-i-blava de la Roca. Per nosaltres és com jugar un derbi. En acabar el partit ja ens varen dir que el volien fitxar. No va dubtar ni un sol moment. De fet l'Isidre va dir que no feia falta ni fer proves, que si el podien tenir allà al dissabte següent, no calia esperar dues setmanes. Van quedar impressionats. 

El cas és que el Barça li va programar un entrenament a la Masia, amb nens més grans que ell, i no va fer falta res més. Aquell entrenament va ser una exhibició i el Barça el va incorporar de manera definitiva a la seva disciplina. Entrava al club blaugrana al gener del 2014, amb 6 anys. 

Jordi Font va ser el seu entrenador al Benjami A del futbol formatiu barcelonista i que moltes vegades el va dur de casa a l'entrenament, abans que Lamine s'establís a la Masia. 

A tots els tornejos en els que participàvem s'enduia o bé el trofeu al millor jugador o al màxim golejador. Era superior a la resta. Però sempre ho va gestionar de manera molt humil. Mai va tenir mala actitud o un mal gest cap a minut. No m'ha sorprès que debutès amb el primer equip perquè sempre vaig pensar que era un dels nanos amb més possibilitats. Potser sí que m'ha sorprès l'edat, però en Xavi sempre ha dit que no mira el DNI i si ell ho veu, endavant. 

Tàcticament era molt disciplinat. Penso que pot jugar en tres posicions: de 7, de 9 i d'interior. Xavi ha dit en algun moment de la temporada que els faltava una mica de creativitat, especialment quan els ha faltat el Pedri. Doncs penso que en Lamine els pot donar això des d'aquestes tres demarcacions. A futbol-7 fins i tot l'havíem fet jugar de pivot perquè és un jugador amb molta arribada i amb capacitat de fer passades de mèrit

Aquell nen que va impressionar tots els que el van veure jugar a Rocafonda, La Roca del Vallès i més tard a la Masia es va convertir el passat mes d'abril en el jugador més jove en debutar al primer equip del Barça. Al vestidor barcelonista estan convençuts que és un talent que pot marcar una època.