L'"annus horribilis" del bàsquet blaugrana: una successió de lesions sense recanvis

El diagnòstic de la radiografia del Barça de bàsquet d'aquesta temporada es complica definitivament. La greu lesió de Chimezie Metu debilita del tot el projecte esportiu: els blaugranes ja no poden optar a lluitar per cap dels dos títols importants. És una evidència.

De fet, resulta miraculós que l'equip de Joan Peñarroya estigui en la lluita plena per la classificació directa pels play-offs de l'Eurolliga més igualada de la història, i no és un tòpic. Cal dir que ja d'inici la plantilla barcelonista és la més curta de la màxima competició continental. 

L'equip està mentalment tocat. Ja no és un vestidor, és una infermeria oberta les 24 hores amb una successió de lesions sense recanvis: Laprovittola: el mes i mig de Metu; el mig any de Núñez; tres mesos sense Vesely; el problema físic de Punter a la Copa i les sis setmanes de baixa; l'esfereïdor trencament del tendó d'Aquil·les de Metu. L'afroamericà no tenia ni molèsties, ni cap sobrecàrrega al peu.

Sense pressupost, ni avals, ni provisió econòmica per fitxar reforços des del novembre (Raulzinho Neto es va trencar muscularment dos cops i l'aposta per Thomas Heurtel va danyar la imatge de la secció), el Barça ha hagut de reformular-se i aprendre a jugar sense bases. Brizuela i Punter s'han reinventat en la posició d'"1". Ara els tècnics, sense Vesely i Metu, hauran de reformular el joc a la pintura. 

Recursos limitats

La gestió de la plantilla és cada cop més limitada. La distribució de minuts i la falta d'efectius porta els jugadors al límit.

Satorasnky i Punter juguen amb molèsties. La pitjor temporada de la història? Aquestes són les circumstàncies.

La temporada 2016-17, amb Georgios Bartzokas a la banqueta, es van registrar vint-i-set lesions. L'entrenador grec va disposar d'un total de dinou jugadors davant la xacra col·lectiva d'un grup trasbalsat per les contínues baixes i altes. El panorama psicològic d'avui és molt semblant.

Un cercle viciós

És cert que a la Lliga s'han perdut partits que no s'haurien d'haver escapat. Al Barça l'ha penalitzat jugar divendres a Europa i diumenge a l'ACB. A l'estiu, en les reunions de l'Eurolliga, el representant del club no veu que el calendari els condemna? És un peatge per la moratòria esgotada del nou Palau?

El Movistar Arena de Madrid tanca divendres perquè està ocupat. El poc descans entre les dues competicions ha penalitzat. El Barça ha perdut molts cara o creu. Han arribat justos al final i no s'han pres bones decisions en els últims minuts.

A la Copa es va entrar sobre la botzina i la posttemporada està costa amunt a Espanya i a Europa. Joan Peñarroya va dir, després de la derrota contra el Bayern de Múnic al Palau i la lesió de Metu, que havia estat una "nit de merda". Per al Barça és un "annus horribilis" a molts nivells, a la pista i als despatxos. 

L'exigència és alta: la victòria costi el que costi. Amb aquest escenari no es poden guanyar títols.