L'any màgic de Maica Garcia
Setena Champions amb el Sabadell i or olímpic. Entre una cosa i una altra, obertura del seu tercer saló de bellesa. Any frenètic i amb una altra data assenyalada, la del seu casament
Maica García ensenya l'or aconseguit a París al seu altre equip: les treballadores del saló de bellesa. "Pesa, oi?", li pregunta la perruquera. "Agafa-la, agafa-la", respon la waterpolista. Ja fa més de dos mesos que va tocar el cel esportiu:
"Necessito més temps per poder-ho pair. Aquell dia estava en estat de xoc. Cada moment que hi penso o que la gent em pregunta com va anar, dic: 'No em crec que hagi succeït'. Tinc un gran record de la plata de Londres - la primera de les dues plates que té-, però a París... Alhora hi ha una sensació de tranquil·litat. He assolit tots els objectius esportius que m'havia proposat."
La boia del Sabadell se sent afortunada, ja que "pots donar-ho tot i que les coses no surtin, o que no surtin com la gent espera. Va passar a la selecció masculina i també ho he viscut. No és un fracàs. L'important és treure el millor de cadascuna." Per cert, or olímpic el mateix any que la setena Champions amb l'equip vallesà. I a aquesta ciutat, obertura del seu tercer centre de bellesa:
"El meu germà Víctor i jo estem en això des del 2016, quan vam obrir el primer saló a Sant Cugat. Tots dos som una miqueta moguts. Anem pas a pas, però amb ambició de créixer. Aquest ja és el tercer que obrim."
"Tens tants cabells... El millor és un recollit." Aquests dies és més una clienta que la propietària, perquè la Maica es casa. Es casa enmig de la voràgine d'aquest 2024. Es casa l'endemà de la final de la Supercopa d'Europa entre l'Astralpool Sabadell i el Pàdua.
"Fa un any que vaig decidir la data, amb la classificació per als Jocs assegurada. Pensava: 'Quan acabin els Jocs, et poses amb el casament 100%.' La modista em va dir que no em preoucupés, que ja em faria el vestit al setembre, buscant un moment que tingués el pes ideal. Ara he de córrer una mica. Tinc moltes ganes que arribi. És meravellós tenir algú al meu costat que m'acompanyi i em cuidi tant."
I que entengui el calendari d'una esportista d'elit. Un calendari sense data de caducitat. "N'hi ha que em pregunten si arribaré fins a Los Angeles 2028, que si en seré l'abanderada. A veure, un moment. A poc a poc."
