L'ensurt en el descens de Pogacar que revifa un Vingegaard reivindicatiu

Lliçó de patiment amb premi final de Jonas Vingegaard. El vigent bicampió del Tour de França està ben viu, recuperat de la trompada a la Itzulia, i aquest dimecres li ha fet saber al dominador de l'edició 2024, el seu antagonista, Tadej Pogacar.

Com de costum, l'eslovè no ha especulat lluint el mallot groc i, a 32 quilòmetres de meta, quan s'albirava la cota del port més dur de la jornada pel Massís Central francès, ha llançat un atac que cap dels grans favorits no ha pogut seguir. Vingegaard i Roglic han recosit velles aliances per reduir la distància amb un líder que semblava capficat en donar un cop definitiu a la competició, tot just en l'onzena etapa.

Aleshores és quan han passat dos fets inesperats. Les rodes de la bicicleta del líder han tremolat mentre feia un altre descens vertiginós com el del Galibier. Pogacar ha mantingut l'equilibri baixant el pas de Peyrol-Puy Mary, però a partir d'aquell moment ha extremat les precaucions.

Un Vingegaard reivindicatiu ho ha aprofitat per connectar amb el de la UAE i, a més a més, li ha guanyat l'etapa a l'esprint. Aquest no és el Tour de Pogacar, semblava dir a l'arribada amb un somriure que apareix amb comptagotes. Això sí, sap que necessitarà alguna cosa més que triomfs per centímetres si vol eixugar el minut i 15 segons que té de desavantatge.

Li queda una setmana i mitja per intentar-ho. La resta de galls, com Roglic, Evenepoel o Rodríguez, van perdent pistonada. El Tour torna a ser cosa de dos. D'ells dos.