Què aconsegueix Alcaraz inhalant les "sals màgiques"?

El final del primer set entre Carlos Alcaraz i Nicolás Jarry al Masters 1000 de París, que es va emportar el murcià per 7-5, va deixar una imatge que no va deixar ningú indiferent. Després d'asseure's a la banqueta, va treure un petit pot de la seva motxilla i se'l va apropar al nas. En va inhalar tres cops la substància que contenia. Després de cada aspiració, el número 2 de l'ATP sacsejava el cap.

El contingut del pot eren sals d'amoníac, un producte que s'utilitza des de fa anys en esports com halterofília o boxa. El que es busca inhalant aquestes sals és accelerar l'activació de l'esportista. Els efectes que comporta són un augment del flux sanguini, de la freqüència cardíaca i la velocitat del flux respiratori, segons diversos estudis científics.

Alcaraz va superar el duel davant el xilè en dos sets: 7-5 i 6-1.

Què hi diu l'Agència Mundial Antidopatge?

L'Agència Mundial Antidopatge (WADA) no prohibeix la inhalació de sals d'amoníac i, de fet, des de fa una dècada, en lligues professionals com l'NFL els jugadors les utilitzen.

Al Mundial del 2018, els futbolistes de la selecció russa també van aspirar aquesta substància en els partits contra Espanya i Croàcia. Aleshores, el diari Bild va acusar els amfitrions de millorar el seu rendiment amb aquestes sals, però el preparador físic en aquell moment, Paulino Granero, va assegurar en una entrevista a la Cope que no havia res que "demostri que l'amoníac millori el rendiment" i que "no és una substància prohibida".