L'origen de la paraula "canyardo" no s'ha de buscar al futbol

Ceba o gardela són algunes de les expressions que s'utilitzen col·loquialment per referir-se a un xut molt fort i potent. Però potser la que més se sent als camps i patis escolars d'arreu de Catalunya és canyardo. L'origen d'aquesta paraula, no obstant, no s'ha de buscar al món del futbol, sinó en un altre esport que aquests dies és notícia.

Pocs s'imaginen que aquest mot va néixer de la popularitat d'un dels millors ciclistes catalans de la primera meitat del segle XX, Marià Cañardo. Després de quedar-se orfe als 14 anys, aquest navarrès nascut a Olite va traslladar-se amb la seva germana a Barcelona, on va descobrir la bicicleta.

Encara avui, Cañardo és el ciclista que ha conquistat més vegades la Volta a Catalunya. Té el rècord amb 7; la primera edició que va guanyar va ser la del 1928 i la darrera l'any que finalitza la Guerra Civil espanyola, el 1939.

Entre les moltes virtuts de Cañardo sobre les dues rodes se'n destacaven la velocitat i la facilitat per guanyar etapes, una mena d'Alejandro Valverde de l'època, i aquest és el motiu pel qual el seu cognom, catalanitzat, s'empra per ressaltar la potència d'un xut.

El protagonista d'aquesta història va morir el 1987 als 81 anys, però el seu nom seguirà sonant cada dia a l'hora de l'esbarjo, en entrenaments o a les retransmissions esportives. La llengua està viva i, en aquest cas, fins i tot avança amb bicicleta.